Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Santa Maria d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre
Ramon Torent i Torrabadella
Metge.
Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari 1849 Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona 1854, es destacà en les epidèmies del còlera d’aquell any i del 1865 El 1869 esdevingué metge degà de l’Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina Es distingí com a cirurgià
Guillem Ramon de Gironella
Literatura catalana
Trobador.
De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric
Guillem Ramon de Gironella
Literatura
Trobador.
De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i d’un lèxic molt ric
Aires del Montseny
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1901.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen del llibre, el primer que publicà una vegada tancat el conflicte amb la jerarquia eclesiàstica, es troba en el viatge que els redactors de la revista “La Creu del Montseny”, que el poeta dirigia, van fer al Matagalls el 1899, i representa el retrobament del poeta amb les terres d’on era originari, i d’on, durant els anys de conflicte, més aviat havia fugit Aquest retrobament té, des d’un punt de vista estrictament literari, una notable importància, perquè bastirà de records, de nostàlgia, el gir poètic dels darrers anys, que té una de les…
Torèn
Poble
Poble del municipi de Saorra (Conflent), a l’W d’aquest poble.
Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger
Santa Llúcia de Trenteres
Caseria
Església del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del volcà de Santa Margarida de la Cot.
El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual No es tenen referències històriques exactes, tot i que es creu que l'edifici actual, reconstruït el segle XX, es devia bastir sobre unes restes romàniques
el Camp de l’Arpa

Carrer de Tomàs Padró, al barri barceloní del Camp de l’Arpa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona) situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu
sícul | sícula
Història
Individu d’una antiga població que, vers el primer mil·lenni aC, ja s’havia establert en els territoris de la Sicília oriental.
A partir del s VIII aC els sículs hagueren de lluitar contra els grecs colonitzadors Hom creu que eren una població itàlica, d’origen ari, que s’establí a l’illa en el curs del segon millenni aC Hom els ha confosos sovint amb els sicans de la Sicília sud-occidental, que els eren anteriors
víl·lic | víl·lica
Història
Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.
Als predis més grans l’administració era a mans d’un procurator , llibert que tenia poders superiors als d’un víllic A l’època carolíngia, hom creu que el víllics representaven el graó més baix de l’escala administrativa, vetllaven per l’economia de les terres i administraven la justícia als qui les habitaven
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina