Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
Botxí
El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen…
turó de Céllecs
Vista del turó de Céllecs
© Alberto González Rovira
Cim
Cim (536 m) de la Serralada Litoral, el més alt a l’W de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels municipis d’Òrrius (Maresme) i de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
És coronat per les restes d’un poblat ibèric
paleta
Paleta
© Fototeca.cat / G. Serra
Làmina prima de fusta de forma generalment ovalada on el pintor disposa els colors per a pintar, proveïda d’un forat per on passa el dit gros de la mà esquerra per a sostenir-la.
maceta
Maceta
Construcció i obres públiques
Martell de ferro gros (d’uns 12 cm de llarg), de secció quadrada i amb els caps plans i iguals, proveït d’un mànec curt, que és emprat pels mestres de cases i els picapedrers.
garneu
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids que ateny uns 35-40 cm, amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre i amb els apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
És de color vermell viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània És pescat amb arts d’arrossegament, i la carn n'és molt apreciada
remolar
Pesca
Fer-se un gros esquinç o estrip en una xarxa o en un altre ormeig semblant pel fet d’haver-se enganxat en una roca del fons o pel fet d’haver-hi passat dofins.
tirassa
Agronomia
Tiràs gros en què el mànec és més curt que en el tiràs normal i la post més grossa i que, en lloc d’ésser arrossegat o empès a mà, és tirat per un animal.
amfiúmids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels integrada per individus de cos gros i cilíndric, anguil·liforme, recobert per una secre ció mucosa, i de potes molt reduïdes; llurs eritròcits són els més grans entre tots els dels vertebrats.
Són animals que viuen en llacs i rius dels Estats Units i només surten per pondre els ous a la vora de l’aigua El principal gènere de la família és Amphiuma
paper llis
Tecnologia
Química
Paper lleugerament setinat a la màquina de fer el paper, menys resistent i homogeni i de gra superficial més gros que els setinats, però amb més gruix i opacitat, molt adequat per a la impressió.
Lliçà d’Amunt
L’església parroquial de Lliçà d’Amunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels contraforts E de les serralades que tanquen la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…