Resultats de la cerca
Es mostren 6020 resultats
Ligier Richier
Escultura
Escultor francès.
Sojornà a Roma ~1515-22 i s’establí després a Lorena Entre les seves obres es destaquen la tomba de René de Chalons 1544, església de Saint-Pierre, de Bar-le-Duc, dins el realisme macabre del s XV, un sepulcre de l’església de Saint-Étienne a Saint Mihiel, Lorena 1550, considerat una de les peces més reeixides de l’escultura francesa del Renaixement, i el retaule de l’altar major de l’església de Saint-Marc, a Bar-le-Duc
Publi Papini Estaci
Literatura
Poeta llatí.
Fill d’un mestre de retòrica, triomfà de molt jove als concursos poètics Fou protegit per Domicià i es casà amb la filla de Claudi Apollinar Escriví, en cinc llibres, Silvae , recull de trenta-un poemes, improvisacions i peces de circumstàncies La seva obra fonamental és la Thebais ‘Tebaida’, poema èpic, en 12 llibres, sobre l’expedició dels Set contra Tebes L' Achilleis ‘Aquilleida’ és un poema inacabat sobre Aquilles Manca la totalitat de la seva obra dramàtica Influí sobre nombrosos poetes medievals
Antoni Laporta i Astort
Música
Compositor i pianista català.
Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano
Max Ophüls
Cinematografia
Nom amb què és conegut Maximilian Oppenheimer, director cinematogràfic francès d’origen alemany.
Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956
Esteve Tapis
Cristianisme
Missioner franciscà.
Destinat a les missions de la Nova Espanya, es formà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a la capital del virregnat El 1790 anà a les missions de l’Alta Califòrnia Fou nomenat president de les missions de Califòrnia fins el 1812 Excellí pel seu talent musical, compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits També decorà una església de la missió de Santa Bàrbara i se li atribueix un tauló d’oració de la missió de San Juan Bautista
carmen
Música
Cançó, cant, himne, poema.
Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest terme designà una gran quantitat de gèneres de música, especialment vocals, que van des de la cançó popular monòdica fins a la chanson francesa J Tinctoris definí carmen com a " quidquid cantari potest " 'allò que pot ser cantat' A l’Alemanya renaixentista donà nom també a peces polifòniques instrumentals, especialment a les basades en cançons Exemples d’aquest tipus d’obres es poden trobar en compositors com H Isaac, L Senfl o P Hofhaimer
pala
Música
Peça de canya o altre material elàstic que forma la llengüeta d’alguns aeròfons.
En els instruments de llengüeta senzilla, una pala individual es fixa a l’extrem del tub, tot obturant parcialment l’entrada de l’embocadura En les llengüetes dobles, són dues peces simètriques que formen la ca nya Orientades l’una contra l’altra, deixen un pas estret per a l’aire, que, juntament amb les pales, es posa en vibració en ser forçat a travessar-lo En aquest tipus de llengüeta, les pales se subjecten al tudell lligades amb fil
Francesc Martí i Sociats
Literatura catalana
Poeta.
De professió era comerciant Compilà dos manuscrits ms 28 i ms 76 de la BC amb poesies pròpies i d’altres autors contemporanis o anteriors, en català i en castellà, moltes de les quals devien ser llegides en una tertúlia literària documentada durant els anys 1780-1793, encara que ell continuà copiant composicions almenys fins el 1808 Es tracta generalment de peces de caràcter popular, satíric o polític, algunes de les quals comenten fets esdevinguts a Barcelona i el poble de Sarrià
Sant Fruitós de Llofriu (Palafrugell)
Art romànic
Situació L’església de Sant Fruitós es troba al centre del reduït nucli de poblament compacte de Llofriu, a la plaça major Mapa 334M781 Situació 31TEG110425 L’anomenat “Ramal” és el camí que porta des de la carretera comarcal de Palamós a Girona C-255 fins al poblet de Llofriu, en uns 400 m de recorregut S’agafa a mà esquerra d’aquesta carretera, entre el trencall que mena a Palafrugell i la Barceloneta el barri situat al llarg d’aquesta carretera comarcal que pertany a la parròquia de Llofriu Història El lloc de Llofriu, en època medieval, pertanyia al terme del castell de Palafrugell És…
Els mancusos catalans
El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina