Resultats de la cerca
Es mostren 32941 resultats
soldat

Soldat
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, bàsicament igual al llenguado, però més petit, d’uns 20 cm de longitud, i de color gris groguenc amb taques negres orlades de blanc.
De carn molt apreciada, és freqüent a les costes dels Països Catalans
taro

Tubercles del taro
Corel
Alimentació
Tubercle del taro, aliment bàsic dels polinesis, els quals, després de torrar-lo o coure’l per destruir un glucòsid que conté, preparen el poi, massa pastosa amilàcia, de gust una mica àcid però agradable.
síndrome de Bartter
Patologia humana
Quadre clínic caracteritzat per una hiperplàsia de les cèl·lules de l’aparell juxtaglomerular del ronyó, que determina una producció excessiva de renina i condiciona un estat d’hiperaldosteronisme, amb alcalosi hipopotassèmica però sense hipertensió arterial.
Habitualment es dona en nens i pot anar acompanyada de nanisme La seva causa roman desconeguda Ha estat descrita pel metge nord-americà FC Bartter
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora
Acord internacional que té com a objectiu conservar les espècies en perill d’extinció però al mateix temps permetre el comerç de la fauna i la flora que no es troben en situació de risc.
Entrà en vigor el 1975 i des d’aleshores s’hi han adherit més d’un centenar de països Prohibeix el comerç de les espècies en perill i limita el de les espècies amb possibilitats d’esdevenir en perill L’autorització de la CITES és l’únic camí legal reconegut per al trànsit internacional d’un animal, planta o producte
actinolita

Actinolita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Amfíbol del grup de l’actinota, de fórmula Ca2(Mg,Fe)5Si8O22(OH,F)2, però amb grans quantitats d’òxid ferrós que li donen un color verd fosc.
Té duresa 5-6 i pes específic 3,02-3,44
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa Anchusa…
cirerola
Botànica
Arbust, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 1,5 m d’alçada, de fulles palmades irregularment dentades, generalment trilobades, flors verdoses groguenques agrupades en inflorescències, i fruits bacciformes, vermells, comestibles però fats.
Viu als Pirineus i al Montseny i en clarianes de bosc
Extravagants
Dret canònic
Reculls de disposicions canòniques, constitucions o decretals, que no foren compreses en el Decret de Gracià o, després, en els reculls que constituïren el
Corpus Iuris Canonici , al qual, però, foren afegides l’any 1582.
Són conegudes les Extravagants de Joan XXII , que apleguen vint constitucions, agrupades en catorze títols, promulgades el 1325, i les Extravagants comunes , que recullen les setanta-tres decretals de vint-i-cinc papes, des d’Urbà IV fins a Sixt IV Sembla que foren colleccionades vers el 1480
escriptura de l’Algarve
Nom donat sovint a un tipus d’escriptura antiga d’origen preromà, que hom troba al S de Portugal, de Beja fins a l’Algarve —però també en un cas a Alcalá del Río, Sevilla—.
És un sistema mixt, de signes alfabètics i sillàbics, cosa que el fa semblant als sistemes d’escriptura ibèrics El valor fonètic de cadascun dels signes no és conegut d’una manera segura Sembla que fou usada entre els segles IV i I aC, bé que alguns investigadors la consideren més antiga
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina