Resultats de la cerca
Es mostren 3916 resultats
Nigel Williams
Teatre
Novel·lista i autor teatral anglès.
En les seves primeres obres explorà les relacions entre grups individuals aïllats per voluntat pròpia o bé per alguna altra circumstància Tot i que els principals temes tractats són la raça, el sexe o les classes socials, sempre hi ha un rerefons clarament polític Respecte al llenguatge, ha evolucionat des d’un ús de diversos registres inclòs el cockney amb una voluntat naturalista o realista, vers una fluïdesa formal i una certa estilització, principalment en l’obra Country Dancing 1987, que representà un canvi en la seva línia d’actuació De les seves obres destaquen, a part de…
Leonel Moura
Art
Artista portuguès.
El seu treball tracta, des d’una perspectiva crítica, qüestions referents a l’obra d’art i el seu significat, i això li permet de tractar temes socials, culturals i polítics del món contemporani Utilitza la tècnica fotogràfica com a mètode de reproducció La sèrie Europa 1987, antecedent de la installació homònima 1992, eren imatges referencials de la cultura europea, des de pensadors com Wittgenstein, Freud o Lenin fins als grans edificis gòtics o barrocs La sèrie Itaca 1988 reproduïa obres emblemàtiques de l’art minimalista o de l’art conceptual i plantejava l’art com a…
Eusebi Casanelles i Rahola
Museologia
Especialista en patrimoni industrial.
Enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona 1971, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB 1973 i féu un màster de gestió ambiental a la Universitat d’Indiana EUA 1979 Diplomat en museologia 1982, fou promotor del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya , del qual fou director des de la creació 1984 fins al 2013, i que estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya Fou també president de l'Associació Espanyola del Patrimoni Industrial i de l'Obra Pública…
Pierre Bérégovoy
Política
Polític francès.
De procedència social molt humil, fou autodidacte Membre de la Resistència francesa, el 1958 fou un dels fundadors del Parti Socialiste Autonome El 1969 passà al Parti Socialiste i del 1975 al 1981 estigué al càrrec de les relacions exteriors del partit El 1982 entrà en el govern com a ministre d’afers socials El 1983 ocupà l’alcaldia de Nevers i fou ministre d’economia en dos períodes del 1984 al 1986 i del 1988 al 1992 A l’abril del 1992 fou nomenat primer ministre en substitució d’Edith Cresson, càrrec que abandonà un any després en mans del gaullista Édouard Balladur arran de…
Jacob van Maerlant
Literatura
Poeta flamenc.
Escriví poemes on tracta, en forma de diàleg, dels problemes socials Fundador de la literatura didàctica flamenca, féu adaptacions dels Secreta secretorum, atribuïts a Aristòtil Hemelechede der hemelijcheit , i de la Historia scolastica de Conestor Rijmbijbel , i traduí De naturis rerum , de Cantimpré Der naturen bloeme Adaptà una part del Speculum historiale , de Vincent de Beauvais Spieghel historiale En el camp de la lírica escriví Eerste Martijn ‘Primer Martí’, Dander Martijn ‘L’altre Martí’, Der kercken Claghe ‘Lamentacions de l’Església’, text satíric, Van den Lande…
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general…
col·lectivisme
Economia
Política
Doctrina social que proposa la propietat comuna dels mitjans de producció com a forma més avançada d’organització social de la unitat, més o menys global, a què es refereixi.
Hom no pot dir que el cos teòric del collectivisme formi un conjunt unitari Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories collectivistes tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model collectivista Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació…
Lewis Alfred Coser
Sociologia
Sociòleg nord-americà d’origen alemany.
Arran del creixent antisemitisme a Alemanya, el 1933 fugí a França, on estudià a la Universitat de la Sorbona El 1941 passà als EUA i el 1944 es doctorà a la Universitat de Columbia Fou professor de la Universitat de Nova York i en 1974-75 fou president de ldAmerican Sociological Association Format en un ambient on predomina el funcionalisme estructural féu una crítica original a la noció de funció A The Functions of Social Conflict 1956 es distancia del model de l’harmonia i l’equilibri, que considera inadequat, i intenta comprendre els problemes polítics i socials actuals amb…
Barbara Cartland
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
Filla d’una família de financers vinguda a menys, sobretot després de la mort del seu pare durant la Primera Guerra Mundial, començà a escriure com a periodista per a The Daily Express El 1924 publicà Jigsaw , la primera de 650 novelles romàntiques, que es traduïren a 36 llengües i de les quals vengué més d’un milió d’exemplars També és autora de prop d’un centenar de biografies i llibres sobre temes diversos com la salut, la llar o la monarquia britànica La seva obra completa consta de 723 títols publicats Pilot d’aviació i de cotxes de carreres durant la seva joventut, desplegà una intensa…
babisme
Religió
Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l’islam, fundat a Pèrsia el 1844 per Mīrzā ‘Alī Muḥammad de Šīrāz, el qual es declarà missatger de Déu i adoptà el títol de Bāb.
El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmia, del concubinat i del comerç d’esclaus El Bāb predigué la vinguda d’un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat L’èxit de la seva predicació li guanyà l’enemistat dels elements ortodoxos que l’acusaren d’intents revolucionaris Una vegada executat 1850 el fundador, el moviment continuà per obra d’un petit grup El 1863 Mīrzā Ḥusayn…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina