Resultats de la cerca
Es mostren 4894 resultats
Alan Greus Bosch
Literatura catalana
Novel·lista.
La seva narració s’ha decantat fins ara cap a la novella juvenil Amb l’obra L’amulet egipci 1997 guanyà el premi de narrativa juvenil Ciutat d’Alzira 1996, a la qual seguí el volum de narracions Relats de la creença 1998 i la novella L’art de Raimon 1998, premi Enric Valor de narrativa juvenil Amb L’hereu 2003 obtingué el premi de novella Ciutat d’Alzira 2002
Bartomeu Xatart i Boix
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca Meissner li dedicà un gènere d’umbellíferes, Xatardia , al qual pertany la xatàrdia Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor historicocientífic
estimació estadística
Matemàtiques
Valor donat pel mètode d’estimació emprat; pot ésser puntual (si és expressat com un valor únic) o per intervals (si hom l’afecta d’una probabilitat, que constitueix uns límits de confiança).
multiplicitat
Matemàtiques
Donat un valor propi a d’un operador lineal A d’un espai vectorial E, dimensió del subespai vectorial de E format pels vectors propis de A que tenen a per valor propi.
mínim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és menor que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també mínim local , i en el cas particular que existeixen les derivades successives de f x es compleix que en el punt a la primera derivada f ' a és nulla i la segona, f ' a , normalment és positiva En el cas, però, que tant f ' a com f ' a siguin nulles, la condició que f x tingui un mínim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i positiva Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els mínims d’una funció
escola psicològica
Economia
Nom donat a l’economia centrada en l’anàlisi de les relacions entre l’home i la riquesa.
El seu esperit general és la dedicació a l’estudi psicològic de l’home, que actua a l’esfera econòmica sota la influència de diferents mòbils, econòmics o d’una altra classe Aquest mètode ha estat utilitzat particularment en l’estudi del problema del valor teoria subjectiva i pot trobar-se en molts autors, àdhuc antics Però en un sentit estricte el nom d’escola psicològica escau a la dita escola de Viena
Aliscamps
Antiga necròpoli establerta a Arle, Provença.
Des del segle IV fins al segle XIII esdevingué una de les més importants del món occidental Posteriorment, les tombes de més valor artístic foren donades progressivament als visitants illustres de la ciutat i d’altres foren utilitzades per a bastir diversos edificis Actualment, les peces que resten són arrenglerades i donen forma a una avinguda que desemboca a l’església romànica de Sant Honorat El lloc inspirà Van Gogh i Gauguin
capitalització borsària
Economia
Avaluació empresarial d’una societat, segons la seva cotització a borsa, multiplicada pel nombre d’accions emeses.
Comparada amb altres avaluacions permet de veure si les accions són subavaluades o sobreavaluades també expressa l’eficàcia del mercat de valors si reflecteix tota la informació disponible sobre la societat En relació a una borsa, la capitalització mesura el valor total dels actius que hi són cotitzats, fet que permet d’establir rànkings borsaris i conèixer alhora el seu pes dins l’economia d’un estat per exemple, en relació al PIB
RMR
Construcció i obres públiques
Classificació geomecànica proposada per Bieniawski el 1974 i modificada el 1979.
Inicialment s’utilitzava per a definir la longitud d’avanç i el sosteniment dels túnels, però actualment té un ús més general Considera cinc factors ponderats adequadament la resistència a la compressió simple de la roca, l’RQD, l’espaiat dels junts, l’estat dels junts i el flux d’aigua subterrània La suma dels cinc factors dóna un valor entre 0 i 100, que és una indicació de la qualitat del massís rocós
llengües bàltiques
Lingüística i sociolingüística
Branca de la família de les llengües indoeuropees que es compon de tres llengües principals, el lituà i el letó, molt estretament parents, i el prussià antic, ja extingit i mal conegut.
L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina