Resultats de la cerca
Es mostren 90649 resultats
poligonació
Geografia
Tècnica emprada en l’aixecament topogràfic que consisteix a efectuar el conjunt de mesures d’un terreny segons una xarxa de polígons grans (poligonació principal), la qual serveix de base per a determinar entre els seus reticles els d’altres polígons més petits (poligonació secundària o detallada), els costats dels quals s’ajusten als detalls del terreny.
llíssera caluga

Llíssera caluga
nrjmelvint (CC BY-NC-ND)
Ictiologia
Peix teleosti, de la família dels mugílids, d’uns 60 cm de llargada, de color gris blavós, amb reflexs argentats als flancs i al ventre, més clars, i amb una banda longitudinal de taques fosques als flancs, que viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània a les zones litorals, sobretot en estuaris i llacunes, i també riu amunt.
ballaruga
Jocs
Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta poc o molt aplatada pels pols, un disc i un dau (sovint amb lletres a les cares laterals), a la qual hom imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el polze i l’índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l’eix, acabat en punta.
quall
Anatomia animal
Quart compartiment de l’estómac dels remugants, on és represa la digestió química iniciada en el primer compartiment, el rumen, i interrompuda pel procés de remugament, però amb la diferència que en el quall la digestió és feta gràcies a sucs segregats per les mateixes parets de l’estómac (sobretot pepsina) i no per bacteris simbiòntics.
tipi

Tipi
© Lanae Christenson | Dreamstime.com
Etnologia
Tenda de forma cònica, formada per una carcassa de pals de fusta (de 4 a 6 m d’alçària) clavats a terra al voltant d’un punt central i lligats gairebé a la part superior, coberts de pells de búfal pintades amb motius animalístics, usada per algunes tribus índies de les grans praderies centrals dels EUA.
Hom ha cregut que era l’habitatge tradicional de tots els indis nord-americans, bé que només fou adoptat per unes quantes tribus, que, arran de la introducció del cavall al principi del segle XVIII, abandonaren la vida sedentària per a dedicar-se al nomadisme rere els búfals
assegurament del dot
Dret civil
Conjunt de mesures previstes legalment per tal de garantir, quan calgui, l’efectivitat de la restitució del dot
per part del marit, i que consisteix fonamentalment en la constitució, per part d’aquest, d’una hipoteca anomenada per aquest motiu hipoteca dotal
, i en la inscripció dels béns en el registre de la propietat a nom de la muller.
capil·laritat
Física
Cadascun dels fenòmens consistents a deixar d’ésser horitzontal la superfície lliure d’un líquid en contacte amb una paret sòlida, i en la formació de meniscs i ascens o descens d’un líquid en un tub capil·lar (llei de Jurin), causats per la dissimetria de les forces intermoleculars existents a la frontera del líquid (tensió superficial).
cabut
Ictiologia
Peix perciforme
de la família dels serrànids, d’uns 20 a 25 cm de longitud, d’aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, que és grossa i escotada) i amb la coloració del cos que varia de vermella a rosada, amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.
És tímid i fotòfug, comestible, i habita als fons rocallosos i corallins profunds a més de 30 m, compartint a vegades l’hàbitat de formes cavernícoles és molt sedentari Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
arthaśāstra
Política
Denominació genèrica dels tractats indis que donen preceptes sobre l’artha (‘vida política’ com una de les realitzacions de l’home) al costat del dharma (‘dret i moral’) i el kāma (‘amor’) i, per antonomàsia, de l’anomenat Kauṭilya Arthaśāstra, atribuït sense proves concloents a Kauṭilya o Chāṇakhya, ministre del rei maurya Chandragupta (segle IV aC).
Aquest tractat fou descobert 1905 i publicat 1909 per R Shamasastry L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre vijigīṣhu d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï llargament dellà les…
lleis apuleies
Dret romà
Nom amb què són conegudes diverses lleis promulgades a Roma entre el 103 i el 100 aC per iniciativa del tribú Apuleu Saturní, que eren destinades a regular la distribució de les terres provincials (Lex Appuleia agraria) i a defensar els habitants de les províncies de les possibles extralimitacions dels magistrats i de la milícia (Lex Appuleia maiestatis).