Resultats de la cerca
Es mostren 22532 resultats
Melcior Joncar
Música
Mestre de capella i compositor.
Vida Fill del músic de capella Jacint Joncar La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autorn de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserva a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics, goigs, rosaris— En la…
Joan d’Aragó
Història
Tercer fill de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri seu conservat…
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
Guifré II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga (1003-35).
Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació…
Eduard d’Anglaterra
Història
Príncep de Gal·les.
Fill d’ Eduard III d’Anglaterra i de Felipa d’Hainaut, no arribà a regnar per haver premort al pare Es féu famós per les victòries que obtingué sobre els francesos durant la guerra dels Cent Anys, especialment la de Poitiers 1356 Des del 1360 el seu pare li confià el govern d’Aquitània, i dirigí també la intervenció anglesa en els conflictes hispànics guerra entre Castella i Catalunya-Aragó, combinada amb la guerra civil de Castella entre Pere el Cruel, aliat d’Anglaterra, i el seu germà bastard i aspirant al tron Enric de Trastàmara Però l’incompliment dels pactes per part de Pere el Cruel l…
Luc Dagobert de Fontenille
Història
Militar
Militar francès.
Intervingué en la guerra dels Set Anys destacà en les campanyes d’Itàlia 1792-93, on fou ascendit a general Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80 Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu maig del 1793 per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre forçat pels republicans, atacà…
Antoni Martí i Monterde
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment a la Universitat de Barcelona, en poesia ha publicat Sobre el desordre 1992, premi Literatura Breu de poesia 1992 i Els vianants 1995, premi Guerau de Liost 1994 El 2001 publicà el dietari novellístic L’erosió Un viatge literari a Buenos Aires premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa 2002 i el 2002 Escrit en dos quaderns premi Literatura Breu de narrativa 2000 En el camp de l’assaig, entre d’altres, ha escrit l’estudi Tres lectures de Joan Fuster amb JA…
Arto Paasilinna

Arto Paasilinna
Bff (CC BY-SA 3.0)
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Nascut en una família d’evacuats durant la Segona Guerra Mundial, tingué una escolarització molt elemental Passà la infantesa i la primera joventut en contacte amb la natura, i es guanyà la vida com a llenyataire, caçador i altres ocupacions similars, entorn que influí en la seva obra A mitjan dècada de 1960 començà a exercir el periodisme fou editor d’algunes publicacions i escriví centenars de cròniques i reportatges El 1972 publicà la primera de les seves més de trenta novelles, Operaatio Finlandia ‘Operació Finlàndia’ Amb la publicació el 1975 de Jäniksen vuosi ‘L’any de la llebre’, el…
TeX
Electrònica i informàtica
Llenguatge de descripció tipogràfica de documents.
Fou desenvolupat per Donald Knuth el 1984 Es tracta d’un llenguatge molt potent, però de molt baix nivell Per aquest motiu, la majoria d’usuaris de TeX usen paquets de macros per tal de treballar amb una interfície més amigable El primer d’aquests paquets fou desenvolupat pel mateix Knuth com a entorn bàsic de treball amb el TeX, i es coneix amb el nom de plain TeX de fet, sovint en parlar de TeX es parla de plain TeX Posteriorment Leslie Lamport desenvolupà LaTeX com una interfície d’alt nivell, més encaminada a la construcció d’estructura dels documents que no pas al control tipogràfic La…
flautat
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) que integren la gran família dels jocs flautats -o simplement flautats-, els més importants de l’instrument i, a la vegada, els més antics.
Són jocs labials de so potent, clar i brillant, que -com també passa amb altres jocs de l’orgue- no és comparable al de cap altre instrument no ’imita’ el so de cap instrument Provenen de la primera divisió de jocs que es feu en l’orgue gòtic tardà, en què foren separats de la resta que formava tota una gran mixtura Blockwerk Ja al principi del segle XVI, Gabriel Capdebós construí l’orgue de l’església de Sant Mateu de Perpinyà 1516 amb "3 divisions de veus flautat, divisió argentina i orgue ple" La família dels flautats abraça tot l’espectre sonor audible La seva síntesi…