Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
la Galera

Editorial
Editorial dedicada a obres infantils, juvenils i pedagògiques.
Fundada el 1963 per Andreu Dòria , contribuí notablement a donar un aire modern, en el text i en la illustració, als llibres per a infants Des de la seva fundació fins al 1978 fou dirigida pel seu fundador, any que cedí la direcció al seu fill Romà, tot i que no abandonà la vinculació a l'editorial fins a la seva integració el 1992 al Grup Enciclopèdia Catalana Romà Dòria fou director fins el 1995, càrrec que també han ocupat Xavier Blanch 1995-2004, Lara Toro 2004-09, Iolanda Batallé 2009-18 i Ester Pujol i Arderiu des del 2018 De la seva extensa producció en…
Centre de Lectura
Societat cultural fundada a Reus el 1859 per Josep Güell i Mercader.
Es defineix com a entitat de caràcter privat amb vocació de servei públic i sense ànim de lucre que té com a finalitat el foment de la cultura en totes les seves manifestacions Els ingressos provenen bàsicament de les quotes dels socis, les donacions i les subvencions i de la gestió del seu patrimoni A partir del 1875 s’hi començaren a vincular intellectuals, que l’anaren convertint en ateneu, i al tombant de segle conegué una etapa d’esplendor en obrir-se a la influència de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització És format per les seccions d’art, música, lletres,…
Museu de Granollers
Museu
Museologia
Centre museístic de la ciutat de Granollers (Vallès Oriental).
Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la…
espoleta

espoleta de doble efecte d’un projectil d’artilleria
Militar
Aparell de foc que hom acobla als projectils d’artilleria, els torpedes, les mines, les granades i les bombes per a inflamar-ne la càrrega i provocar-ne l’explosió.
Segons el seu principi d’actuació l’espoleta pot ésser de percussió , quan produeix el seu efecte en topar amb un obstacle, o de temps , quan fa esclatar el projectil en un punt determinat de la seva trajectòria o una càrrega fixa, en el moment previst, sense necessitat d’intervenció de cap força externa a l’artefacte, per mitjà d’un mecanisme graduable que funciona, generalment, segons els principis de les màquines de rellotgeria L' espoleta de doble efecte és la que pot actuar de qualsevol de les maneres descrites, i la d’efecte retardat , pròpia d’alguns tipus de projectil, endarrereix l’…
Abdul·là I de l’Aràbia Saudita

Abdul·là I de l’Aràbia Saudita
© Ambaixada de l'Aràbia Saudita als EUA
Política
Rei de l’Aràbia Saudita (2005-2015).
Tretzè fill del rei Abd al-Aziz, l’any 1961 fou nomenat alcalde de la Meca i el 1963 cap de la Guàrdia Nacional, càrrec que ocupà fins el 2010 A la mort del rei Fayssal 1975, el germanastre d’Abdullà, Khàlid, esdevingué rei i el nomenà segon vice-primer ministre Des d’aquest càrrec esdevingué un destacat defensor de la solidaritat entre els països àrabs i medià en el conflicte entre Síria i Jordània a l’inici dels anys vuitanta En accedir al tron el seu germanastre Fahd 1982 fou nomenat príncep hereu i primer vice-primer ministre Des de la segona meitat de la dècada de 1990 es…
Ramon Lapiedra i Civera
Física
Físic, acadèmic i activista cívic i cultural.
Doctor en física teòrica per la Universitat de París 1969 i per la Universitat de Barcelona 1974 Fou investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS de França des del 1966 fins al 1969 i professor al Departament de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona del 1969 al 1978 Catedràtic de la Universitat de València 1982, en fou rector del 1984 al 1994, càrrec des del qual fou un dels principals impulsors de la renovació de la universitat Dins l’àmbit universitari, posteriorment participà en la comissió assessora per a l’elaboració de l’Informe Universitat 2000, conegut…
Carme Ruscalleda i Serra

Carme Ruscalleda i Serra
© C. Ruscalleda
Gastronomia
Cuinera.
En acabar els estudis de comerç mercantil 1968 s’incorporà al negoci familiar, un comerç d’alimentació que el 1976 obrí una línia de menjars per a emportar El 1988, conjuntament amb el seu marit, Toni Balam, obrí el seu propi establiment, el restaurant Sant Pau a la seva vila natal El 1991 el restaurant obtingué la primera estrella de la Guia Michelin Espanya-Portugal, el 1996 aconseguí la segona i el 2005 la tercera fou el tercer establiment a Catalunya en obtenir tres estrelles Michelin El 2004 obrí el segon restaurant Sant Pau, a Tòquio, premiat el 2007 amb dues…
Aleksandr Lukašenko

Aleksandr Lukašenko
© Consell de la Unió Europea
Política
Polític bielorús.
Graduat a la Universitat Estatal Mogilovskij 1975 i a l’Acadèmia Bielorussa d’Agricultura 1985, fou membre de l’exèrcit soviètic 1975-77 i 1980-82 i director de la granja estatal de Gorodets 1985 Vicepresident del Soviet Suprem de Bielorússia 1990, al desembre del 1991 votà al parlament bielorús contra la dissolució de l’URSS El 1993 fou elegit president del comitè anticorrupció del parlament i, el 1994, president de Bielorússia El 1996 féu aprovar en referèndum una nova constitució que ampliava el seu mandat de quatre a set anys i accentuà el seu autoritarisme…
Gao Xingjian
Literatura xinesa
Pintura
Narrador, dramaturg i pintor xinès naturalitzat francès.
Llicenciat en filologia francesa 1962, durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constellació en una nit freda Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novella moderna 1981 i les obres teatrals Senyal d’alarma…
utopia
Política
Concepció imaginària d’un govern ideal.
El seu ús es remunta a l’humanista anglès Thomas More, que en la seva obra Utopia 1516 descriu una situació ideal i imaginària, amb una forta intencionalitat crítica de la societat del seu temps En aquest sentit la inspiració platònica hi és evident, especialment de La República i Les Lleis , on Plató descriu “el millor estat de coses possible” També hi és ben clara la influència augustiniana La ciutat de Déu, que és present també en l’italià TCampanella Civitas Solis , 1602 i en l’anglès FBacon New Atlantis , 1626 El sentit crític de les utopies —sobretot…