Resultats de la cerca

Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se a la filmació…

Fou deixeble de Francesc Labarta a l’escola de Llotja de Barcelona i membre del grup dels Evolucionistes La seva temàtica, fidel a les normes del paisatgisme naturalista, i el seu estil, de grafia detallista i traços fins, se centra al Montseny i a la Barcelona vella Hom destaca entre els seus premis el de Travelling Exhibition de Nova York 1926 i la medalla d’or al concurs “Barcelona vista pels seus artistes” 1931 Illustrà edicions de bibliòfil Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona Fou membre del grup de la Sala Parés

Bisbe de Canàries 1878-79, de Cadis 1879-83 i de Barcelona 1883-99 Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota Bisbe de Cadis 1879, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta Bisbe de Barcelona 1883, durant el seu pontificat…

Fou conegut amb el nom de Tero Especialitzat en 110 m tanques, fou membre del club gironí GEiEG El 1930 establí el rècord estatal de 110 m tanques 17,2 s i diverses vegades el de Catalunya 17,0 s Fou president del GEiEG 1927-29 i posteriorment integrant del Collegi de Jutges d’Atletisme de la federació de Girona Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona Fou mestre al Masnou i fundador, a Barcelona, del Collegi Sant Jordi 1898, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar, i participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana 1899 Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic” 1917-22 Publicà Les escoles catalanes 1886, L’ensenyança en les escoles catalanes 1887, i, entre altres textos per a l’ensenyament, una innovadora Geografia de Catalunya 1896 i inicià un Cançoner…

Llicenciat en enginyeria industrial elèctrica 1972 i postgraduat en direcció industrial per l’EADA Ha estat director tècnic de Gispert, una empresa adquirida per Phillips 1982 Realitzà diversos projectes per als Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla Ha estat gerent comercial de Codorniu 1993-2004 i director general del Grup Codorniu 2004-05

Format al CH Lloret, la temporada 2008-09 fitxà pel FC Barcelona, on jugà durant dos anys en l’equip júnior i guanyà la Copa Intercontinental 2008, la Copa d’Europa 2010, la Copa Continental 2008, l’OK Lliga 2009, 2010 i la Supercopa d’Espanya 2008 Després marxà un any al CE Vendrell i més tard fitxà pel CP Vic 2011-16, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2015 Posteriorment jugà amb el Porto 2016-19, amb el qual guanyà la Lliga portuguesa 2017, 2019, la Copa de Portugal 2017, 2018 i la Supercopa de Portugal 2017, 2018, 2019 Des del 2019 jugà amb el HC Liceo de la Corunya,…

La seva família anà a residir a l’Havana el 1838 El 1860 Prudenci Rabell creà el seu propi negoci de tabac i el 1880 fundà la fàbrica de tabac i paper de fumar La Legitimidad Fou coronel del cos de bombers de l’Havana President del Casino Español, membre del partit reformista i president de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya durant els períodes 1876-77, 1885-86 i 1893-94 Li fou concedit el títol de marquès de Rabell

Formà els anys cinquanta el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball Fou també molt popular per la seva vinculació al FC Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça , Endavant Barça , Campions i Barça campió d’Europa Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits 1968 i El Ball de l’Estatut 1980

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…