Resultats de la cerca

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes…

Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal Barcelona 1806, que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló , se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gallicismes Publicà també un llibre d’agronomia en francès Perpinyà 1785 i un Exercitium diurnum parochorum Avinyó 1788 Un ritual que havia…

Vida i obra Entusiasta de la poesia llatina clàssica, essent estudiant traduí en prosa castellana l’ Ars poetica d’Horaci, publicada a Girona 1768, obra que conté alguns versos en castellà del traductor Pocs anys després publicà la traducció de les Bucòliques virgilianes Girona 1771, també en prosa castellana, amb comentaris i notes erudites En els preliminars d’aquesta darrera obra figuren un bon nombre de composicions poètiques llatines seves Bibliografia Condom i Gratacós, D 1987 Vegeu bibliografia

Hereu d’una família noble, poc abans de morir ingressà al seminari de Salamanca de la Companyia de Jesús, de la qual un germà seu, d’orientació integrista, era membre destacat Amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament, escriví només onze poemes breus, d’una qualitat remarcable des del punt de vista lingüístic i formal i deutors del romanticisme, recollits pòstumament a Poesies 1898

Estudià contrabaix amb Casimir Viñas i F Montfort Durant una temporada visqué a Buenos Aires, on continuà la seva formació amb J Xirau, mestre de capella de la catedral El 1892 tornà a Barcelona, ciutat on s’installà definitivament Tocà el contrabaix en moltes orquestres de la Barcelona de l’època i fou habitualment contrabaixista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu També exercí una activitat pedagògica important i arribà a escriure un mètode de contrabaix És autor de tres fantasies per a orquestra, l’obra orquestral Idilio campestre , dos concerts per a contrabaix i orquestra, Danza…

Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…

Segons algunes fonts, estudià al Conservatori del Liceu, d’on fou professor de solfeig i de piano La major part de la documentació conservada li atribueix la fundació de l’Orfeó Barcelonès, que no s’ha de confondre amb l’Orfeón Barcelonés creat el 1853 pels germans Tolosa Serra s’ocupà de la direcció de la primera entitat coral fins el 1910, i durant la seva tasca el cor assolí un bon nivell, feu bastants concerts i arribà a ésser guardonat en el concurs d’orfeons de Saragossa el 1904 Escriví estudis per a piano i, amb altres professors, redactà un mètode de solfeig i teoria en sis volums que…

Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi tornà,…

Fill d’un fuster, des de molt jove mostrà inclinació cap a la música i els seus pares l’enviaren a Besiers perquè seguís els estudis acadèmics i musicals Altra vegada al seu poble natal, aprengué l’ofici patern, tasca que compaginà amb la de pianista durant les festes locals El 1923 formà el que fou el primer conjunt de jazz de les comarques gironines, l’AS d’Anglès Amb el temps, el nombre de músics del conjunt anà augmentant fins a convertir-se en una cobla orquestra Acabada la Guerra Civil Espanyola, Masats s’establí a Barcelona Allí entrà en contacte amb el món sardanista i començà a…