Resultats de la cerca
Es mostren 5107 resultats
Alejandro Amenábar

Alejandro Amenábar
© Acadèmia del Cinema Europeu
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit Regression 2015 i Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió La Fortuna 2021
vestal
Religions de Grècia i Roma
En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat.
Formaren un collegi, estretament vinculat amb el pontifex maximus , i tenien com a característica essencial l’obligació de servar en vida la virginitat, tret difícilment explicable, atès que el seu caràcter de conservadores de la llar de foc pública les emparentava amb la mater familias , conservadora de la llar domèstica En nombre de sis o set, després del s IV dC, posseïen el càrrec sacerdotal mentre vivien i depenien del pontífex màxim, que, en realitat, tenia potestat d’escollir-les Greument castigades si perdien la virginitat eren sepultades vives, l’any 114 tingué lloc a…
La Salle
Nom amb què són coneguts els centres educatius dels Germans de les Escoles Cristianes
.
El conjunt de centres educatius fundats al s XVII per Jean-Baptiste de La Salle s’ha desenvolupat en desenes de països El primer centre a Catalunya, La Salle Bonanova, es fundà el 1889 Disposa d’una trentena d’escoles d’inspiració cristiana a Catalunya Les escoles universitàries oferiren els primers estudis superiors d’enginyeria 1903 i de telecomunicacions de l’Estat espanyol el 1960 Durant la Guerra Civil de 1936-39 en fou suspesa l’activitat docent El 1991 participaren en la fundació de la Universitat Ramon Llull El 2006 oferien set titulacions d’enginyeria i dues d’…
Banco Central Hispano
Economia
Entitat bancària constituïda a Madrid l’any 1919, amb el nom de Banco Central
.
Entre el 1947 i el 1978 absorbí un total de 21 bancs locals i regionals El 1991 es fusionà amb el Banco Hispano Americano i la nova entitat adoptà el nom actual El 1998 el grup comprenia set bancs filials i vinculats, cinc dels quals fora de l’Estat espanyol —Canadà, Estats Units, Bèlgica, Puerto Rico i Panamà—, i era representat amb sucursals a onze països més Controlava també onze societats repartides entre el sector econòmic i el financer i d’assegurances El 1999 es fusionà amb el Banco de Santander per donar lloc al grup Banco Santander Central Hispano BSCH
Galeria René Metras
Galeria d’art barcelonina fundada l’octubre del 1962 pel col·leccionista i mecenes René Metras i Mavet.
Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013,…
Domènec de Caralt i Plàcies
Història
Política
Comerciant i polític.
De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat Collaborà amb la Regència d’Urgell el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents 1827 i s’hagué d’exiliar a França durant set anys Formà part de la Junta Carlina del Principat 1835 En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat
Louis François Armand de Richelieu
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Vigneron du Plessis, era besnebot del cardenal Richelieu Fou ambaixador a Viena 1725-28 lluità a les guerres de successió de Polònia 1733-38 i d’Àustria 1741-48, on es distingí a les batalles de Dettingen 1743 i Fontenoy 1745 Fou lloctinent general del Llenguadoc i governador de Guiena i Gascunya El 1756 comandà l’expedició marítima francesa que arrabassà Menorca als anglesos, durant la guerra dels Set Anys, i el 1757 ocupà Hannover Dugué una vida privada escandalosa, que reflecteixen les seves Mémoires 1790-91 i unes Aventures érotiques que hom li atribueix
Francesc Bonafè i Barceló
Botànica
Literatura catalana
Folklore
Botànic, escriptor i folklorista.
Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934 Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca 1977-81 en quatre volums Traductor de Verdaguer al castellà i poeta, publicà Vols d’orenetes 1982, i com recopilador de cultura popular mallorquina redactà el Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia 1989 Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma de les ciències i l’Alzina del GOB,…
,
Biblioteca valentina
Repertori biobibliogràfic d’escriptors valencians, redactat pel trinitari Josep Rodríguez.
L’any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l’autor 1703 la impressió era ja pràcticament acabada només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndixs i els índexs Bloquejada l’edició per un superior de l’orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan hom ja anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno La Biblioteca valentina aparegué amb un complement d’Ignasi Savalls Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans
Salvador Vidal
Música
Organista, mestre de capella i compositor català.
S’inicià en el món musical a la seva ciutat natal, on estudià solfeig, orgue i composició El 1835 exercí com a organista a Sallent D’allí passà a Osca, on feu estudis religiosos El 1843 fou nomenat organista de Cervera, i des del 1862 hi fou també el mestre de capella La seva producció musical és de tipus religiós i comprèn misses, dos Stabat mater , Les Set Paraules , i obres de tipus devocional, com ara goigs, rosaris i trisagis La seva obra fou ben preuada en el seu temps, i diferents composicions seves es troben disperses per arxius catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina