Resultats de la cerca

Un dels primers músics coneguts de la història de la vila fou Josep Costa, que hi nasqué a la segona meitat del segle XVI i morí el 1627 És el primer d’una llarga llista de músics fills de Terrassa i monjos de Montserrat, en la qual també apareixen P Jorba, J Guarda, J Ramoneda, J Cortada, M Marsal, J Puig, B Vinyals, J Boada i F Vinyals, entre d’altres Francesc-Lluís Bordons Solsona ~1610 - 1650 construí el primer orgue de la parròquia del Sant Esperit entre el 1630 i el 1649 L’any 1646, l’Ajuntament de la ciutat i aquesta parròquia fundaren conjuntament una petita escola de…

L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori La seva consolidació es…

Fundat el 1919 arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català secció del Casino Menestral i Joventud Sportiva i Artística secció del Casino Sport Figuerenc, Bernard Palmer en presidí la primera junta directiva El primer camp on jugà fou el de l’horta de l’Institut El 1924 llogà el camp de l’antic velòdrom, el més gran de la província, i el 1931 es traslladà al camp municipal d’Esports, on jugà fins el 1950 Durant els anys vint i trenta l’equip participà en el campionat regional, equivalent a la tercera categoria del Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil, ascendí…

Fou creat als anys seixanta del segle XX per Kenji Kurosaki com a variant de la boxa tailandesa tradicional Barrejà tècniques pugilístiques amb altres de provinents d’arts marcials com el karate, d’aquí el seu nom kick ‘donar puntades’ i boxing ‘boxejar’ Els seus practicants competeixen com a amateurs o com a professionals Hi ha sis disciplines de competició dividides en categories de pes oriental, americana, light-contact, semi-contact, defensa personal i grappling Diverses federacions i associacions en regulen la pràctica i organitzen les diferents competicions Els combats enfronten dos…

La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d’endegar molts de llurs serveis accessos, transports, serveis de subsol, etc amb un tractament que englobi tots els municipis afectats exigeix també normalment la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d’aquesta àmplia zona El concepte d’àrea metropolitana ha experimentat una certa evolució els…

 Es crearen l’any 1988 com a alternativa a la concentració escolar per evitar deixar desatesos petits pobles amb poca població escolar S’hi uniren els centres més pròxims de l’entorn per a compartir serveis i especialitzacions docents En cada ZER hi ha un claustre de professorat conjunt i s’elegeixen uns únics òrgans de govern, amb la participació de tots els estaments implicats de totes les poblacions Cada ZER té un projecte educatiu i un projecte curricular únic per a tots els centres que la integren, així com un reglament de règim interior específic per a regular l’organització de la zona

Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…

Al juliol del 1933, Ignasi Villalonga demanava la seua inscripció en la Dreta Regional Valenciana DRV i quatre mesos després aconseguí ser elegit parlamentari per la circumscripció de la província de Castelló Aquesta decisió introduïa un gir radical —si no era un punt i final— a la seua prèvia posició política obertament valencianista La trajectòria valencianista d’Ignasi Villalonga, directament vinculada al cambonisme, havia comencat el 1917 com a membre de la Joventut Valencianista El 1918 aquesta s’havia intensificat amb la creació de la Unió Valencianista Regional i la compra d’un…