Resultats de la cerca
Es mostren 3125 resultats
André Masson
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant francès.
En una primera etapa conreà el cubisme 1922 Arran de la seva primera pintura simbòlica Els quatre elements 1923-34, collecció particular, París entrà en el surrealisme 1923-29 Pintà grups d’obres sobre el mateix tema Combats d’animals i Matances 1931-33 Anà a la península Ibèrica 1934-36, on feu Insectes i illustrà la Tauromachie de M Leiris Feu estades a Tossa, on s’integrà al grup d’artistes que hi sojornà els anys trenta Refugiat als EUA 1941, exercí una gran influència sobre l’ action-paintin g Des del 1945 fou influït per l’abstracció i després per l’informalisme, del qual prengué el…
Jeroni Martínez de la Vega
Història
Cristianisme
Literatura
Militar
Erudit i poeta.
Generós Sacerdot, doctor en teologia Reuní una interessant biblioteca i una collecció numismàtica Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra El 1612 fou secretari del certamen literari de València, i guanyà el segon premi en el del 1668 Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607, entre les quals un sonet al rei…
,
Sara Llorens i Carreres
Folklore
Literatura catalana
Narradora i folklorista.
Estudià, a Barcelona, a l’Escola Normal i a Llotja El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret , i collaborà amb ell a Pineda Deixebla de Rossend Serra i Pagès , es dedicà amb entusiasme a l’estudi del folklore català Compilà cançons i rondalles populars i publicà, a més d’estudis en diverses revistes, el recull Petit aplec d’exemples morals 1906 La seva obra més important és el recull El cançoner de Pineda 1931 Deixà inèdit El rondallari de Pineda Com a narradora publicà Monòlegs per a infants 1918 i collaborà amb narracions breus a Feminal 1907-11 Alguns dels seus escrits foren recollits al…
,
Museu Municipal Vicenç Ros
Museu
Museologia
Centre museístic de Martorell.
Ocupa una part de l’antic convent de caputxins, construït entre els anys 1687 i 1700 El 1945, gràcies a la donació de Vicenç Ros i Batllevell 1883 — 1970, es convertí en museu municipal, i acollí una de les més importants colleccions de ceràmica de Catalunya, amb obres mestres de la rajoleria catalana dels s XVII i XVIII, amb un fons de prop de 15 000 rajoles També conté un destacat fons etnològic i colleccions arqueològiques d’interès local Aplega l’arxiu documental i la biblioteca, amb abundant documentació antiga El conjunt s’amplià el 1972 amb l’adquisició de la collecció de ceràmica del…
Francesc Guardans i Cambó
Entitats culturals i cíviques
Advocat i editor.
Net de Francesc Cambó , es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid, i féu cursos de postgrau en econòmiques a la Universitat de Columbia Nova York Vicepresident executiu de l’Institut Cambó de Barcelona, editor de la collecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge i assessor de Libros de Vanguardia, ha estat vicepresident segon de The Chase Manhattan Bank 1981-1985, conseller delegat del Grupo Anaya 1992-1996 i director regional d’Àsia-Pacífic de l’editorial neerlandesa Wolters Kluwer, a Sydney 1996-2000 L’octubre de 2009 substituí Xavier Bru de Sala a la…
William Eggleston
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Educat a la Vanderbilt University, al Delta State College i a la Universitat de Mississipí, treballa com a fotògraf freelance a la regió de Mississipí-Tennessee i a Washington El 1974 exercí de professor d’estudis visuals i ambientals a la Universitat de Harvard Entre el 1978 i el 1979 investigà sobre el vídeo en colors al Massachusetts Institute of Technology Ha guanyat premis de la Fundació Guggenheim, del National Endowment for the Arts i de l’Arts Survey Treballa especialment el paisatge del medi rural del sud-est dels EUA, amb càmeres de gran format i pellícula negativa El més destacat…
Museu de les Arts Escèniques
Museu
Centre museístic integrat en els Serveis Culturals de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Conté informació i materials de característiques molt diverses, representatius de totes les èpoques i gèneres gravats, fotografies, cartells, programes, autògrafs, correspondència, figurins, indumentària, titelles, màscares, etc Destaca la presència d’un important patrimoni pictòric, que inclou obres de pintors com ara Casas, Nonell o Rusiñol El nucli inicial del museu té el seu origen en la collecció particular de Marc-Jesús Bertran, que l’any 1923 soincorporà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic impulsada per la Diputació de Barcelona, que posteriorment esdevingué l’Institut del…
Les Metamorfosis
Novel·la que Apuleu degué escriure en la seva maduresa (després del 161).
Sembla l’adaptació, amb troballes originals, d’una altra narració de la qual hi ha una versió grega Luci o l’Ase És la història de les aventures de Luci transformat en ase perquè volgué conèixer el món de la màgia de fet, glossa la punició de l’ànima constreta a endurar un seguit de proves abans d’abraçar el culte d’Isis Però aquest pla místic, o meravellós, gairebé es fon en el realisme, de tint eròtic o picaresc, que domina una gran part de l’obra Hi sobresurt el famós conte d' Amor i Psique IV 28-VI 24 Per al lector d’avui, la novella és, abans de tot, un model de l’antiga prosa…
Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura
Publicació de l’Oficina Romànica de la Biblioteca Balmes de Barcelona.
N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…
Antonio Beccadelli
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Humanista italià, dit el Panormita.
Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia inèdita de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina