Resultats de la cerca

Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998

Descendent d’una família d’illusionistes d’origen holandès coneguts des del sXVII, aprengué l’ofici del seu pare Theodore Bamberg Okito 1875-1963 Després d’actuar amb ombres xineses pels EUA, Europa i l’Amèrica del Sud, estrenà el primer espectacle propi el 1929 al Teatre San Martín de Buenos Aires, i la seva combinació de números d’humor i illusionisme el projectaren internacionalment Actuà a Barcelona dos cops, a l’inici de la dècada de 1930, i participaren en el seu espectacle altres mags importants del moment, com el català Roden Als anys quaranta realitzà sis pellícules a Mèxic…

Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots…

L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum

Membre 1901 i director des del 1916 de la Real Academia Española, la seva obra se centrà en la gènesi i l’evolució de la llengua i la li teratura castellanes, camp en el qual feu aportacions cabdals, com ara els estudis Cantar de Mio Cid 1908-12, Infantes de Lara 1926, Orígenes del español 1926 i Flor Nueva de Romances Viejos 1928, aquest darrer sobre la lírica tradicional castellana Per a la musicologia tenen un interès especial Poesía juglaresca y juglares 1924, obra que compila una abundant documentació sobre diversos aspectes de la música medieval profana, i també els…

Fou dirigent de la Unió Catalanista Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1919, de la qual fou secretari 1922-24 Entre les seves publicacions destaquen Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919 i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó 1920

És la publicació periòdica musical més antiga de Catalunya de la qual es té notícia Fundada i dirigida per Eduard Domínguez de Gironella, tenia la redacció al carrer de Sant Pau, 84 Sortia amb periodicitat setmanal i constava de quatre pàgines amb un format de 32 cm per 21,5 cm Cada exemplar anava acompanyat d’una partitura El primer número aparegué el 5 de gener de 1845, i el darrer, el 2 de maig del mateix any Com a suplements publicà, en forma de fascicles, un mètode de flauta i el Tratado completo i razonado de armonia práctica , d’A Rejcha, traduït pel mateix Domínguez de…

Estudià filosofia i filologia 1805-11 i, a partir del 1817, llengües orientals A banda de la seva important activitat com a traductor a l’alemany de clàssics àrabs i perses, cal destacar també la seva obra poètica, excepcionalment voluminosa, que juntament amb la de JW Goethe i H Heine fou la més musicada del segle XIX Entre els compositors que posaren música a la seva obra cal esmentar Robert i Clara Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms i Gustav Mahler, aquest darrer autor del Kindertotenlieder 'Cançons dels infants morts', 1905, famós cicle de cinc cançons extretes d’una…

Estudià a les universitats de Tübingen i Göttingen, i es doctorà a Berlín el 1928 El 1936 emigrà als Estats Units, on ocupà diversos llocs en biblioteques i departaments universitaris Entre els anys 1945 i 1950 dirigí el departament de musicologia de la Southern Methodist University, a Dallas El 1950 s’incorporà a la Universitat de Michigan La seva activitat investigadora girà principalment al voltant de la figura de JS Bach Les seves aportacions més importants són els llibres Bach’s Musical Offering History, Interpretation, and Analysis Nova York, 1945 i The Bach Reader , aquest darrer…

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes