Resultats de la cerca

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics

Continuació del grup Los Solidarios 1922, reuní, entre d’altres, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Joan Garcia i Oliver, Aurelio Fernández, Ricard Sanz, Miquel Garcia i Vivancos, Antonio Ortiz, etc Encapçalà dins l’anarcosindicalisme una tendència putxista i anarcobolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República Ingressà a la FAI en 1933-36 i es dispersà durant la guerra civil

Fou constituïda a Barcelona el 1955 per Herminio García Calvo, un industrial relacionat amb la seda, i Enric Esteban i Delgado, que marxà ben aviat L’empresa començà a funcionar bé a partir del 1956, quan s’hi incorporà Luis G de Blain Ambdós socis viatjaren arreu del món a la recerca de títols i aconseguiren contractar obres de primera fila i figurar entre les firmes capdavanteres de l’Estat El 1961 la central es traslladà a Madrid, i les oficines de Barcelona passaren a ser una sucursal Blain continuà a Barcelona ocupat en la recerca de films, supervisant el doblatge que es feia a Voz de…

A partir del Congrés Antiimperialista Mundial reunit a Brusselles 1927, Haya de la Torre transformà el moviment en un partit d’organització monolítica sota el seu control Hom intentà que fos un partit d’abast continental, i algunes seccions funcionaren a Cuba, el Perú, Mèxic, Costa Rica i l’Argentina, però en realitat eren animades per exiliats polítics peruans, cosa que, en definitiva, i a partir del 1931, feu que el partit fos exclusivament peruà Les eleccions d’aquell any al Perú donaren la victòria a l’APRA, però foren escamotejades per Sánchez Cerro El 1945, l’APRA aconseguí tres…

La policia brasilera deté Carlos García Juliá, un dels membres del grup d’extrema dreta que van assassinar cinc advocats laboralistes l’any 1977 a Madrid, fet conegut com la matança d’Atocha García Juliá va ser condemnat a 193 anys de presó l'any 1980 El 1992 va fugir durant un permís penitenciari Va ser localitzat a Bolívia, on se'l va detenir per tràfic de drogues Des del 2001 Espanya en demanava l'extradició

Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i ha aconseguit diversos premis Entre els seus directors han destacat E García Asensio, JM Cervera Collado, LA Garcia Navarro, P Sánchez Torrella, JM Cervera i Lloret i B Adam Ferrero Disposa d’una plantilla de 160 músics, que des del 1989 són dirigits pel mestre Henrie Adams La societat que integra aquesta agrupació també creà una orquestra, que dirigeix el mateix director de la banda

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 C Puigferrat Ascó Castell d’Ascó Benissanet Torre d’Almucatem Torre de la Vall de Salvaterra o de Gandesola Flix Castell de Flix Garcia Castell de Garcia Miravet Castell de Miravet Móra d’Ebre Castell de Móra Rasquera Castell de Rasquera Riba-roja d’Ebre Castell de Riba-roja Tivissa Castell de Tivissa Castell de Sant Blai Castell de Banyoles o del Castellet de Banyoles La Torre de l’Espanyol Torre de l’Espanyol

Membre del Club Natació Barcelona Especialitzat en pala curta i trinquet, s’ha adjudicat sis vegades el Campionat de Catalunya de pala curta 2004-09 i una el de trinquet 2005, tots amb Àlex Garcia El 2009, amb Emiliano Skufca, obtingué el Campionat d’Espanya de clubs en pala curta i trinquet, el Torneig de Federacions en pala curta i el Campionat d’Europa de la mateixa especialitat, del qual també n’han estat subcampions 2007 Amb Àlex Garcia, ha estat subcampió d’Espanya en pala curta i subcampió del Torneig de Federacions 2010

Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat El 1708 era oficial del braç militar durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III Membre de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona ,  L’ harmonia del Parnàs , juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura de Gualbes hi inclogué una explicació dels criteris de l’edició dels poemes i dos sonets adreçats a F Vicent Garcia

Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Francesc Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006 Poesia catalana del barroc Antologia Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitella, 2006, p 108-119