Resultats de la cerca
Es mostren 1046 resultats
Molinars
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Colera (Alt Empordà), a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca a la mar a la badia de Colera.
Ministrells
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat en un coster, sota el cap del Solà de Ministrells, entre el barranc d’Ars i el riu de Civís, a la capçalera de la vall de Sant Joan Fumat.
Hi ha una capella dedicada a sant Jaume Fins el 1970 havia format part del municipi d’Ars
Terrassola
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Lladurs (Solsonès), a l’W del terme, a l’esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l’església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies.
Vilaperdius
Llogaret
Llogaret del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al NE del poble, damunt els plans de Vilaperdius, que dominen, per l’esquerra, l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils.
El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Sant Benet de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família Al s XII existia ja l’església Santa Maria
el Saler
Llogaret
Llogaret del municipi de València (Horta), prop de la costa, al S del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l'Albufera.
Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’W en terres d’arròs Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa Pertany a l’antic terme de Russafa
la Selva
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), de poblament disseminat, en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Climent, esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona.
Domina, per ponent, la vall d’Ora
Mont-rebei
Aspecte del congost de Mont-rebei
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l’inici de l’estret de estret de Mont-rebei .
La seva església depenia de la parròquia de Girbeta Baixa Ribagorça
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, que depèn de la de Valldany.
Formà part, al segle XIX, del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Sant Jaume d’Engordany (Escaldes-Engordany)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant, tal com era l’any 1918 Podem observar com l’angle sud-est del campanar no cau en línia amb l’angle de la nau Fet que ens decanta a considerar aquesta estructura com posterior a la construcció de l’església Arxiu Mas El poble d’Engordany es troba a 1 109 m d’altitud, a mà dreta de la Valira d’Orient, davant la seva confluència amb la Valira del Nord i als vessants meridionals del pic de Padern Fou un petit llogaret, al centre del qual hi hagué l’església de Sant Jaume, que ja a mitjan segle XII havia figurat entre les possessions del…
Qui pagava la construcció de les esglésies?
Distribució de les conferències eclesiàstiques del bisbat de Girona 1718 William J Callahan, en el seu recent i excellent llibre Iglesia, poder y sociedad en España, 1750-1874 , afirma que “el segle XVIII assistí a una orgia constructora del clergat regular i secular” En efecte, de la lectura del Diario de viajes de Francisco de Zamora, com també de la consulta de qualsevol història de l’art català se’n desprèn, en general, que durant el set-cents, a la major part de les parròquies de la província eclesiàstica Tarraconense es produí una veritable “orgia constructora” des del més petit…