Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Josep Oriol Jansana i d’Anzizu
Pintura
Pintor.
Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini
Carlo Maria Martini
Cristianisme
Cardenal italià.
Ingressà a la Companyia de Jesús l’any 1944 i estudià filosofia a Gallarate Milà i teologia a la facultat de teologia de Chieri Torí, on fou ordenat sacerdot el 1952 Es doctorà el 1958 a la Universitat Gregoriana Pontifícia amb la tesi Il problema storico della Risurrezione negli studi recenti Després d’exercir la docència a la facultat de Chieri, tornà a Roma i es doctorà en Escriptures a l’Institut Bíblic Pontifici, de la facultat d’Escriptures del qual fou degà Posteriorment fou rector de l’Institut Bíblic 1969-78 i, més endavant, rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana, de Roma…
villancico
Música
Forma literària i musical molt popular a la Península Ibèrica a partir del final del segle XV i que tingué vigència fins al principi del XIX.
Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical de Palacio i…
secretari | secretària
Història
Funcionari del Consell d'Aragó creat per Ferran II de Catalunya-Aragó.
N'hi havia quatre, un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya L’aragonès era considerat com a secretari primer i prenia el títol de secretari protonotari , i assistia al consell, però sense vot El 1706, en el Consell d’Aragó austriacista, aquest darrer càrrec fou detingut per un català, Ramon de Vilana-Perles, fins que el 1714, en crear Carles VI el Consell d’Espanya, n'esdevingué el secretari d’estat hi havia sota d’ell, entre d’altres funcionaris, els secretaris d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial…
Acaba la restauració de la “Santa cena”
S’exposa novament al públic la Santa cena , la pintura mural que Leonardo da Vinci va fer al refectori de Santa Maria delle Grazie de Milà En la restauració de l’obra, iniciada el 1978, hi han treballat 40 empreses i ha costat 700 milions de pessetes, aportats per Olivetti La pintura recupera part de la seva nitidesa original, però no la brillantor dels colors que utilitzava Leonardo, per culpa de la humitat de l’església La contemplació de l’obra es farà des d’ara segons uns estrictes mesures de seguretat, en grups de 25 persones i a una distància mínima de 15 metres
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions
Associació cultural fundada per Aureli Argemí, inspirada originàriament en l’actitud que l’abat Escarré prengué en defensa dels drets nacionals catalans i de l’obertura de la problemàtica nacional catalana als altres països.
Actua a través de les seves seus legals de Milà des del 1976, Cuixà des del 1977 i Barcelona des del 1978 i dels secretariats que va constituint en les nacions dependents Els seus objectius principals són treballar per tal de fer conèixer les realitats de les nacions encara no sobiranes, promoure el reconeixement dels seus drets nacionals i crear una xarxa de solidaritat prioritàriament entre aquestes nacions Realitza la seva tasca mitjançant les pròpies revistes Altres nacions i Minoranze i les colleccions de llibres que dirigeix ‘Ethnos’ i ‘Nationalia’ Fou, amb el PEN Club,…
Valeri Licinià Licini
Història
Emperador romà.
De família camperola, el 307 fou proclamat august pel seu amic Galeri, amb el qual compartí el govern d’Orient En morir aquest, s’alià amb Constantí amb la germana del qual es casà contra Maximí Daia Fruit d’aquesta aliança fou l' edicte de Milà 313, de tolerància envers els cristians Derrotat Maximí prop d’Adrianàpolis, Licini s’erigí en cap de tot l’Orient, però, enemistat amb Constantí, fou derrotat per aquest a Cibalae 314 i es retirà a Tràcia Reconciliats posteriorment, tornaren a enemistar-se pel fet que a partir del 320 Licini perseguí els cristians El 324 Constantí el…
Giacomo Lauri-Volpi
Música
Tenor italià.
Estudià a Roma L’any 1919 debutà a Viterbo amb I Puritani , de Bellini La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials El 1922 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i al Liceu de Barcelona amb Rigoletto , de Verdi Des d’aleshores actuà per tot el món i enregistrà discs El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins el 1945 hi cantà encara sorprenentment el 1972 Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat Escriví Voci…
Berenguer Mercader i Miró
Història
Alt funcionari reial.
Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de…
Carles Mensa i Corchete
Pintura
Pintor.
Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat individualment a Madrid…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina