Resultats de la cerca

Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953 dirigí Guerra…

És un concepte que pertany a la cultura burgesa alemanya del segle XIX, i es refereix a la importantíssima activitat musical que tingué lloc en aquell temps en les cases de la burgesia culta, en la qual participaven petits grups formats per la família i els amics íntims El repertori propi de la hausmusik estava format per peces pianístiques per a solista, però més aviat per a dues veus, molt especialment per a piano a quatre mans, els lieder per a un o més cantants amb acompanyament de piano, obres per a petits grups de cambra i nombrosos arranjaments de les òperes i les obres simfòniques més…

Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i venjança’, de…

Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro , que fou…

Estudià piano de manera autodidàctica i cursà composició al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb G Petrassi i posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti Fou professor de l’Institut Pontifici de Música Sacra 1966-86 i del Conservatori de Santa Cecília 1973-80 Enfant terrible de la vida musical de la immediata postguerra, entre la seva producció destaquen les cinc òperes Il sistema della dolcezza  1949,  Il Giudizio Universale  1954,  L’isola del tesoro  1958,  La fiera delle meraviglie  1961 i Il paradiso e il poeta  1965 També és autor de la cantata Partita a pugni  1953, estrenada a…

El 1912 anà a residir a Barcelona El 1920 ingressà a l’Orfeó Pirinenc i el 1925 debutà al Teatre Tívoli de Barcelona amb la sarsuela La gaviota El 1929 feu una gira per Amèrica La temporada 1930-31 actuà al Teatro de la Zarzuela de Madrid El 1934 interpretà Marina al Teatre Olímpia de Barcelona, al costat de Miguel Fleta, amb qui actuà en diverses òperes 1934-35 Interpretà aquesta òpera, en català, a Santiago de Cuba El 1935 fou Micaela Carmen a Bilbao i també assumí el paper titular de Madama Butterfly En 1936-38 actuà al Liceu de Barcelona —llavors Teatre Nacional de Catalunya—, on…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1954 en l’estrena nord-americana de Capriccio R Strauss El 1958 fou contractat per la Deutsche Oper de Berlín, on es presentà amb el paper d’Escamillo Carmen Representà el mateix paper al Covent Garden de Londres 1960, escenari que revisità amb diversos papers de R Wagner A partir d’aleshores fou convidat a Bayreuth, i hi actuà assíduament fins el 1975 amb els principals personatges wagnerians, com ara els de Wotan, Donner, Amfortas i Gunther Del 1966 al 1980 cantà al Metropolitan de Nova York, especialment en òperes de G…

Estudià belles arts a Sofia i, poc després d’haver començat, s’adonà de la seva vocació pel cant El 1960 debutà amb el paper de Timur de Turandot a l’Òpera de Sofia, després d’haver guanyat el Concurs Nacional de Cant El 1965 realitzà una gira europea amb la companyia del mateix teatre, i el mateix any cantà Aïda al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i combinà el repertori rus MP Musorgskij, AP Borodin i l’italià G Verdi, G Rossini, G Puccini amb l’alemany G Meyerbeer, J Offenbach Intèrpret molt aplaudit d’òperes de Mozart en diverses edicions del Festival de Salzburg, protagonitzà…

Fou membre del cor de Sant Tomàs de Leipzig, i posteriorment estudià piano, composició i direcció orquestral a Colònia, on el 1960 debutà amb La flauta màgica Després dirigí a Berna, Salzburg, Oberhausen i Hannover, abans de ser contractat com a director general de música a Lübeck, on, entre el 1966 i el 1971, dirigí unes vuitanta òperes El 1969 debutà al Festival d’Edimburg, i tres anys després ho feu al Covent Garden de Londres amb Così fan tutte En 1976-79 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de l’NDR de Hannover, càrrec que reprengué el 1991 fins el 1995 També fou director…