Resultats de la cerca
Es mostren 8164 resultats
bateig
Cristianisme
Festa que hom fa en ocasió de l’administració del baptisme.
Durant aquesta festa és corrent, tant al Principat com al País Valencià, el costum de tirar, especialment els padrins, les batialles als infants que segueixen la comitiva que va des de l’església fins a la casa A les Illes també hi ha aquest costum, però només són obsequiats els qui van a donar l’enhorabona a la casa
yazata
Religions de l’Orient Mitjà
Nom (‘venerable’) donat en el mazdaisme a cadascun dels àngels creats per Ahura Mazdā perquè l’ajudin a mantenir l’ordre còsmic davant les forces malvades d’Ahrimân.
Guarden la llum del Sol i l’escampen damunt la terra La seva ajuda és indispensable per a poder obtenir la purificació i ésser deslliurat de l’infern Qui els recorda en rep els favors Els principals yazata són antigues divinitats iràniques reduïdes a un paper secundari Ātar foc, Mitra, Anahita, Rašsu el just, Sraoša i Verethragna
abús de confiança
Dret penal
Acte il·lícit comès tot violant deures especials de lleialtat derivats de lligams entre l’autor i la víctima, talment que aquell s’aprofita de les facilitats que aquesta relació comporta.
Així, el qui s’aprofita d’una amistat, d’una relació de treball, d’un parentiu, etc En algunes legislacions, com l’espanyola, cometre un delicte amb abús de confiança constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal en d’altres, contribueix a configurar un delicte més greu el furt amb abús de confiança constitueix, en alguns estats, robatori
antiguitat
Economia
Dret del treball
Període de temps transcorregut des del dia que hom ha iniciat una relació juridicolaboral, en qualitat de treballador per compte d’altri o com a funcionari al servei de l’administració pública, o bé des que ha ocupat una determinada categoria o escalafó en l’una o l’altra condició.
La seva durada afavoreix el treballador en qüestions d’acomiadaments, ascensos i altra mena de drets Per als empresaris, l’estabilitat dels qui treballen per a ells té interès per tal d’evitar l’augment dels costs derivats de la mobilitat i alhora és un factor que contribueix a la integració dels treballadors a l’empresa
kirguís
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb mestissatge mongòlic que parla un dialecte turc i habita al Kirguizistan i a la regió autònoma del Xinjiang Uighur, Xina.
En nombre d’uns 1 500 000, els kirguisos viuen de la ramaderia nòmada, però es van tornant sedentaris i s’estableixen a les granges estatals Temps enrere hom confonia sovint el dialecte turc dels kirguisos i el dels kazakhs, motiu pel qual aquests eren anomenats kirguisos, i els qui pròpiament ho eren, karakirguisos o kirguisos negres
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
morganàtic | morganàtica
Història del dret
Dit de l’home o de la dona de rang inferior casats amb un príncep o un sobirà.
La conseqüència d’aquesta unió podia portar a la pèrdua de la corona de qui la contreia o dels seus drets al tron, i sempre a la pèrdua dels drets dels fills que en naixien La paraula, originada al Sacre Imperi, s’estengué per tot Europa A la península Ibèrica hom emprà més la paraula matrimoni desigual
patagó | patagona
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, format pels pobles onatehueltxe, de races pàmpida i làguida respectivament, que viuen a la Patagònia (els tehueltxes) i a la Terra del Foc (els ones).
Fou Magalhães qui els donà el nom de patagons, a causa de la grandària de llurs peus, que portaven embolcallats amb pells i deixaven unes petjades molt grosses que feien suposar que eren gegants L’italià A Pigafetta, que feu la relació del viatge de circumnavegació del món, assegurava haver vist individus de 3 m d’alçada
provisió de fons
Remissió de fons que el lliurador d’una lletra fa al lliurat perquè aquest l’atengui al seu venciment.
Quan la lletra és instrument de crèdit, la provisió es configura com el crèdit que té el lliurador enfront del lliurat Una vegada feta la provisió i acceptada una lletra pel lliurat, la seva obligació és incondicional, sigui qui sigui l’últim tenidor Les afirmacions relatives a la provisió de fons també són vàlides per al xec
tresoreria
Història
Oficina del tresorer.
A la corona catalanoaragonesa la tresoreria reial era la responsable del pagament de tots els funcionaris reials i receptora de la major part dels ingressos reials els drets reials, com que no eren patrimonials ni feudals, eren pagats a la tresoreria Era presidida pel qui regia la tresoreria Cada un dels estats de la corona tingué una tresoreria particular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina