Resultats de la cerca

La personalitat d’aquest compositor és una mica confusa, atès que hi ha més d’un compositor actiu a Anglaterra al final del segle XVI amb el mateix nom Segurament, vers el 1550 Farrant fou membre de la capella reial El 1564 fou nomenat mestre de cor i organista de la capella de Sant Jordi a Windsor, on, des del 1567 fins al 1579, els seus alumnes representaren cada any una obra musical davant la reina D’aquestes obres tan sols resten alguns títols La major part de la seva producció conservada consisteix en peces religioses El 1569 succeí William Hunnis en el càrrec de mestre de cor de la…

La primera notícia certa de la seva trajectòria professional el situa vers el 1543 al Magdalen College d’Oxford com a informator choristarum Fou actiu a Oxford fins l’any 1548, i poc abans del 1552 ingressà a la capella reial Prengué part en les cerimònies de la coronació de la reina Elisabet I durant el mes de gener del 1559 Un dels compositors més importants de la Reforma, escriví sobretot música religiosa, tant sobre textos llatins misses, motets, magníficats, himnes i responsoris com anglesos services , anthems i salms La seva música, que s’ha conservat molt fragmentàriament, és un bon…

Estudià durant molts anys amb el seu pare T Milanov, i posteriorment es perfeccionà amb D Ojstrakh a Moscou 1964-69 El 1967 rebé el segon premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i el 1970, el primer premi del Concurs Flesch de Londres Aquell mateix any es presentà al City of London Festival Després d’haver participat en diverses gires de concerts per Europa, el 1976 debutà als EUA i al Canadà En 1985-86 feu una gira per l’Europa de l’Est Interpretà sovint música de cambra amb Radu Lupu Enregistrà els concerts de S Prokof’ev, el concert núm 1 de M Bruch i el concert núm 5 de Mozart i el…

Pivot formada al Picadero JC de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria encara en edat júnior Amb la desaparició del Picadero, passà al CB l’Hospitalet, on compaginà la Lliga estatal de primera divisió amb el Campionat d’Espanya júnior, on resultà guanyadora i fou designada la millor jugadora En desaparèixer també el CB l’Hospitalet, fitxà pel CB Cantaires de l’Ebre-Delta de Tortosa, on jugà fins el 1989 i amb el qual es proclamà triple campiona de Lliga i de Copa de la Reina 1987, 1988, 1989 Una lesió l’allunyà de l’elit del basquetbol femení Internacional amb la selecció…

Fou conseller tercer de Barcelona en 1390-91 i en 1396-97 bé que en aquesta darrera ocasió renuncià el càrrec, conseller segon en 1401-02 i mostassaf en 1404-05 Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya 1392, i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396 Nomenat vicealmirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anullada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de Galceran Marquet…

Fill quart d’Hug i de Beatriu de Ribelles, heretà el patrimoni familiar per mort dels dos germans Ponç V i Hug IV i pel fet d’ésser clergue el tercer Cavaller, serví el rei Martí a Sicília i fou conseller reial i camarlenc Acompanyà Martí el Jove a Sardenya 1408 i fou testimoni del seu testament Habità amb preferència als seus feus de Sicília A Sardenya tenia Sanluri i Decimo, en domini poc efectiu Fou conseller de la reina Blanca, vídua de Martí I de Sicília, i camarlenc de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual acompanyà a Perpinyà 1415 Deixà les possessions de Catalunya al seu fill Hug V i…

Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada Era canonge d’Elna i de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic el 1306 Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890 També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistarse amb el rei Fou enterrat a la…

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1802, i acabada la carrera es lliurà a la predicació per tots els Països Catalans/> El 1828 fou nomenat superior de la casa de Barcelona del carrer de Tallers El govern se l’apropià, i ell en construí una de nova al carrer de la Reina Amàlia convertida en presó de dones després del 1835 Després de l’exclaustració 1835, es retirà a Carcassona, i més tard a Itàlia, on residí, i ensenyà teologia moral a Torí i Piacenza, i per fi fixà la residència a Roma, on tingué cura dels espanyols emigrats Deixà molts sermons escrits que han romàs inèdits, part…

Llicenciat en dret, fou professor de literatura a la Universitat d’Albuquerque EUA fins el 1993 Influïda per la generació del 27, la seva poesia es troba inscrita en el corrent de la poesia social dels anys cinquanta Publicà Áspero mundo 1956, Sin esperanza con convencimiento 1961, Grado elemental 1962, Palabra sobre palabra 1965, Tratado de urbanismo 1967, Breves acotaciones para una biografía 1971, Palabra sobre palabra Antología 1968, 1972, 1977 i 1986, Prosemas y menos 1985, Deixis en fantasma 1992, Luz, o fuego, o vida 1996, i 109+19=120 poemas 2005, entre d’altres El 1985 rebé el premi…

Fill i sucessor 584 de Khilperic I, rei de Nèustria, i de Fredegunda morta el 597, la qual governà durant la seva minoritat Vençut a Dormelles 599 o 600 i a Étampes 604 pels seus cosins Teodebert II d’Austràsia i Teodoric II de Borgonya, perdé la regió que rebé el nom de Dentelin, la qual, però recobrà Morts els seus cosins, fou cridat a Austràsia pels enemics de la reina Bruniquilda es desembarassà dels quatre fills de Teodoric II i esdevingué rei de tots els francs 613 Reuní a París 614 un concili de bisbes i una assemblea de notables l’edicte que se'n seguí reconegué les obligacions dels…