Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Josep de Requesens i de Ventimiglia
Història
Noble sicilià, senyor de l’illa de Pantel·leria (investit el 1553) i castellà perpetu de Marsala, feus en els quals succeí el seu pare Bernat de Requesens.
A ell i la seva mare, baronessa de Buscemi, fou concedit el 1556 el comtat de Buscemi Fou vicari i gran canceller del regne de Sicília i castellà reial de Palerm Es casà amb la seva parenta Anna de Requesens i de Ventimiglia, filla de Berenguer de Requesens i Tagliavia d’Aragona
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…
castell de Sant Miquel de Montornès

castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que…
Síndic de Greuges
Dret administratiu
Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans, i per extensió, la institució que encapçala i representa.
Supervisa l’actuació de l’administració pública de la Generalitat i la dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l’Estatut dóna competència a la Generalitat Creada aquesta institució per l’Estatut, el Parlament de Catalunya nomenà síndic de greuges Frederic Rahola , el 1984, al qual succeí en el càrrec Anton Cañellas 1992-2004, Rafael Ribó 2004-22 i des del 15 de de juliol de 2022 ocupa el càrrec Esther Giménez-Salinas i Colomer El desembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Síndic de Greuges, que ampliava la durada del càrrec de…
Lluís Guarro i Casas
Economia
Política
Empresari, polític i mecenes.
El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou…
Neil Kinnock

Neil Kinnock
© Parlament Europeu
Política
Polític gal·lès.
Ingressà al Partit Laborista als 14 anys Fill de miners, activista sindical durant l’estada a la Universitat de Cardiff, el 1970 fou elegit diputat als 28 anys Per l’octubre del 1983 succeí Michael Foot al capdavant del Partit Laborista, on estigué nou anys com a cap de l’oposició Després de la derrota electoral en les eleccions generals de l’abril del 1992 enfront del conservador John Major, dimití i fou substituït per John Smith Del 1995 al 1999 fou comissari europeu de transports Vicepresident de la Comissió Europea des del 1999, dimití al març després de l’informe…
António Guterres

António Guterres
© ONU
Política
Polític portuguès.
Accedí a la secretaria general del Partido Socialista PS el 1992 Enginyer de professió, en les eleccions legislatives de l’octubre del 1995 derrotà Fernando Nogueira i succeí Aníbal Cavaco Silva en el càrrec de primer ministre, en el qual fou confirmat en les eleccions del 1999 Aquest any també ocupà la presidència de la Internacional Socialista , en la qual fou reelegit el 2003 La seva política es caracteritzà per l’europeisme i l’èmfasi en el creixement econòmic El 2001, a conseqüència de la desfeta socialista en les eleccions municipals, dimití el càrrec de primer ministre…
Frederik Willem De Klerk
Política
Polític sud-africà.
Jurista, fou elegit diputat pel Partit Nacional el 1972 Ocupà diversos ministeris del 1978 al 1989 Succeí Pieter Willem Botha al capdavant del partit i la presidència 1989-94 Des d’aquest càrrec inicià un desmantellament gradual del sistema de l’ apartheid i d’aproximació a l’ANC per tal d’introduir a Sud-àfrica un règim polític plenament democràtic En 1994-96 ocupà la presidència del govern d’unitat nacional subsegüent a les primeres eleccions multiracials Des del juny del 1996 fins a la seva retirada de la política activa, l’any 1997, fou el líder de l’oposició El gener del…
Édith Cresson
Política
Política francesa.
Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada,…
Dominique-Catherine Pérignon
Història
Militar
Militar francès.
De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després de la pau de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina