Resultats de la cerca
Es mostren 11546 resultats
Els Columbrets
El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…
Els rèptils fòssils
Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…
L’Alt Túria
Un accidentat tram del Túria, als confins del País Valencià i Castella Xavier Moreno L’Alt Túria 18, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Túria és una extensa comarca natural situada als límits nord-occidentals de la zona central del País Valencià És coneguda, amb el Racó d’Ademús, com «la València aragonesa», ja que totes dues terres són castellanoparlants Des de temps antic, l’Alt Túria i el Camp de Túria o Camp de Llíria formaven l’agrupament comarcal dels Serrans La comarca mostra un trànsit suau i ben graduat entre les condicions naturals del sud-est d’Aragó i el…
Climent de Solanell i de Foix, paborde d'Àger (1698-1701)
El 22 de juliol de l’any 1698, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Climent de Solanell i de Foix Segle XVII – Barcelona 1701, benedictí, paborde d’Àger i monjo de Santa Maria de Ripoll diputat militar Aleix de Miravall i de Chivellí, noble de Tortosa diputat reial Josep Llopis, catedràtic de Lleida oïdor eclesiàstic Rafael Nadal i Domènec, benedictí, sagristà major de Santa Maria de Ripoll oïdor militar Joan d’Olmera i de Bianya, de Barcelona oïdor reial Josep Boer, mercader de Girona Segons F de Castellví, Climent de Solanell va morir el 9…
Informàtica 2011
Electrònica i informàtica
L’any va tenir com a gran novetat, tot i l’ha-bitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, l’estabilització del nou mercat dels telèfons intelligents smart-phones i, sobretot, de les tauletes tablets , en què diversos fabricants van començar a fer competència als iPhone i iPad d’Apple, que ja van comercialitzar noves versions durant el 2011 També cal destacar que va créixer la idea de la “informàtica verda” Green Computing , respectuosa amb el medi ambient, i, sobretot, la força de les xarxes socials quasi ja del tot imprescindibles Sense oblidar la desaparició, en…
piragüisme

Prova de la Copa del Món de descens d’aigües braves del 2012, disputada a la Seu d’Urgell
Agustí Cucurulls
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a desplaçar-se sobre la superfície de l’aigua amb un bot propulsat per una paleta d’una o dues fulles; per això, s’anomenen palistes els practicants d’aquest esport.
L’embarcació utilitzada pot ser una canoa o una piragua o caiac En la primera el palista es colloca amb un genoll sobre el terra de l’embarcació i s’impulsa amb una pala d’una sola fulla En un caiac el palista va assegut mirant cap a la proa de l’embarcació i utilitza un rem de dues pales En funció del medi aquàtic on es practica es distingeixen les modalitats d’aigües tranquilles, aigües braves, caiac de mar i surf de caiac Una altra modalitat és el caiacpolo que enfronta dos equips de cinc jugadors amb l’objectiu d’introduir una pilota de waterpolo a la porteria defensada pel rival…
Prats de Molló i la Presta
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l’alta vall del Tec, des de roca Colom (2.507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l’engorjat del balç de l’Ase, poc abans del poble del Tec.
Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…
Flaçà

Vista del poble de Flaçà (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…
els Guiamets

Els Guiamets
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca Limita amb els municipis de Tivissa S i Garcia W, pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre, i el Masroig N, Marçà NE i Capçanes E del Priorat És accidentat pels contraforts de les serres de Montalt i de la Picotxa, dins el bloc de les de Llaberia i de Tivissa, amb una altitud màxima de 244 m al Calvari, i drenat per la riera de Capçanes o dels Guiamets afluent del riu de Siurana, que rep afluents com el barranc de Forcall i el de Montmaions o de les Pedrenyeres Es troba dins el terme el pantà dels Guiamets, amb una…
despotisme il·lustrat
Història
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…