Resultats de la cerca
Es mostren 35318 resultats
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Medicina
Institució fundada a Barcelona l’any 1878 per fusió d’El Laboratorio, entitat creada el 1872 per uns estudiants disconformes amb l’ensenyament retòric rebut a la facultat de medicina (entre els quals hi havia Josep A. Barraquer i Salvador Cardenal), i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, fundada el 1877, entre d’altres, per Jaume Pi i Sunyer.
La seva denominació inicial fou la d' Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña , i el seu primer president fou Lluís Góngora En una etapa inicial, quan els laboratoris de la ciutat eren pràcticament inexistents, dedicà una atenció preferent a tasques experimentals cursos de bacteriologia, d’histologia, etc des del 1927 foren abandonats gradualment els laboratoris i hom procurà un engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80000 volums i a les 500 revistes El mateix any de la fundació inicià la publicació dels Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias…
pla Young
Història
Nom de l’acord, proposat per Owen D.Young (1874-1962) i subscrit l’any 1929, per tal d’establir de nou les normes de les reparacions de guerra que els alemanys devien als aliats, puix que no s’havia acomplert l’acord anterior pla Dawes).
Hom donava 59 anys de termini per a pagar els deutes, que prèviament havien estat reduïts La crisi econòmica del 1929 anullà aquest pla, i la conferència de Lausana de l’any 1932 confirmà que les reparacions de guerra havien restat en via morta
Democratic Party
Política
Grup polític nord-americà que nasqué a la fi del segle XVIII amb motiu de les discussions que sobre els poders del govern nacional tingué la convenció de l’any 1787.
Integrà els partidaris republicans com a concepte oposat a monarquia de Jefferson, que volien una participació més àmplia en el govern Fundat el 1792, arribà a la presidència per primera vegada amb Thomas Jefferson el 1801 i, des d’aleshores, no abandonà el poder durant més de mig segle, tret d’un petit parèntesi L’extracció dels seus membres fou majoritàriament aristocràtica fins el 1829, que fou elegit president Andrew Jackson Geogràficament, els demòcrates eren en bona part habitants del sud dels EUA El problema de l’esclavatge dividí el partit en la convenció de Charleston presentà dos…
International Standard Archival Description (General)
Norma internacional per a descriure documentació d’arxiu, elaborada per la Comissió ad hoc
de Normes del Consell Internacional d’Arxius sota els auspicis de la UNESCO, presentada oficialment l’any 1992 al Congrés Internacional d’Arxius i difosa a partir del 1993.
Permet descriure la documentació arxivística a qualsevol nivell, des d’un document o expedient fins a un fons sencer, passant per les sèries i els subfons o seccions Distribueix la informació sobre la unitat de descripció en sis àrees —àrea d’identificació, àrea de context, àrea de contingut i estructura, àrea de condicions d’accés i ús, àrea de documentació relacionada i àrea de notes— i en vint-i-cinc elements de descripció, dels quals només cinc són obligatoris, els que es consideren essencials per a l’intercanvi internacional d’informació Un pas més en la normalització de la descripció…
Partito Socialista Italiano
Política
Agrupació política italiana fundada el 1892, amb el nom de Partito dei Lavoratori Italiani (que canvià l’any següent per l’actual) per Filippo Turatti, Andrea Costa i Gregorio Agnini.
Dominà el sector sindicalista els anys 1904-08 Posteriorment se n'escindiren els sectors reformistes i, amb la discussió sobre la neutralitat i no-belligerància durant la Primera Guerra Mundial, també els grups capitanejats per Mussolini Però la crisi forta es produí amb la qüestió de l’adhesió a la Tercera Internacional al congrés de Liorna 1921, on es produí l’escissió principal, la dels leninistes, que fundaren el Partito Comunista Italiano Amb el feixisme vingué la persecució el secretari del PSI, Giacomo Matteotti , fou assassinat 1924 i els socialistes es reagruparen a l’exili…
Societat Catalana d’Estudis Històrics
Història
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada l’any 1946 i dedicada a l’estudi de la història, de l’art i l’arqueologia i de la llengua i la literatura, preferentment de les terres catalanes.
RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…
Instituto Nacional de Servicios Sociales
Sociologia
Entitat de l’Estat espanyol creada l’any 1978 sota la tutela del ministeri de sanitat i seguretat social en desaparèixer l’antic Instituto Nacional de Previsión, que té cura de la gestió de les prestacions complementàries de la seguretat social, és a dir, de l’assistència social.
A Catalunya les seves funcions foren transferides l’any 1983 a l' Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
Edicions 62
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1961 per Max Cahner i Garcia i Ramon Bastardes i que l’any 1962 inicià les seves activitats amb la publicació de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
Dels inicis a la constitució i segregació d’Enciclopèdia Catalana 1961-69 El 1963 fou transformada en societat anònima amb l’aportació econòmica de Max Cahner i Bruguera pare, que en fou el primer president En 1965-70 fou presidida per Agustí Duran i Sanpere Des del primer moment representà una renovació del concepte d’empresa editorial, afavorida per un cert desglaç polític, cosa que permeté la traducció al català de grans autors internacionals En una primera època 1962-69 publicà colleccions d’assaig “ Llibres a l’abast ”, dirigida inicialment per Max Cahner i Josep Benet, “Biblioteca…
Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón
Història
Historiografia catalana
Sèrie documental procedent dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, iniciada l’any 1847 sota la direcció de Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada, el 1910, per Francesc de Bofarull.
L’any 1958 Jesús Ernest Martínez i Ferrando publicà la primera part d’un índex cronològic de la collecció Frederic Udina en publicà la segona part l’any 1973, i també inicià una segona etapa de la collecció, a partir de l’any 1971 fins al 1982 En conjunt són 41 volums per a la primera etapa i nou volums per a la segona, comprenent-hi l’índex Pròsper de Bofarull se situà dins el corrent historiogràfic del criticisme, el qual es recolzava bàsicament en els documents originals i les narracions de primera mà dels fets històrics, que entenia com a fonament de « la verdad i la imparcialidad les…
,
Chichén Itzá

El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina