Resultats de la cerca

Fou segona muller d' Enric IV de Castella La seva filla Joana de Castella fou reconeguda per les corts 1462 com a hereva legítima, mentre que els nobles n'atribuïren la paternitat a Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado i per això Joana de Castella fou anomenada la Beltraneja per tal que la successió passés als germans d’Enric, Alfons i Isabel La reina prengué el partit de la seva filla, i fou tancada al castell d’Alaejos 1467, d’on fugí l’any següent, amb Pere de Castella i Luis Hurtado de Mendoza Separada d’Enric IV, es refugià a les possessions dels Mendoza

Professor de dret penal a Madrid 1918, durant la Dictadura fou desterrat a Las Chafarinas 1926 Membre del partit socialista, presidí la comissió parlamentària encarregada de redactar la constitució de la República 1931, i fou diputat 1931, 1933, 1936 i vicepresident primer de les Corts 1936 Ambaixador a Praga durant la guerra civil, el 1939 s’exilià a l’Argentina A la seva mort ocupava el càrrec de president de la República de l’exili És autor, entre altres obres, de Proceso histórico de la Constitución española 1932, La Constitución política de la democracia española 1942 i La…

Propietari del monestir de Piedra, el promogué com a lloc d’esbarjo amb El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 Publicà a Madrid, on fou diputat a Corts, el poema èpic La batalla de Bailén 1851, prologat per Aribau, la novella Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866, que volia ser una actualització del Gil Blas de Santillane , i diverses obres teatrals Participà en la campanya d’exaltació dels voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica amb un Cant de guerra 1860, escrit segurament per instigació del seu amic Víctor Balaguer, que l’inclogué a Los…

Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III

Fundada l’any 1988 amb l’objectiu d’organitzar activitats extraescolars per a nens, prengué rellevància quan, després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, se li confià la gestió de diversos equipaments esportius Gestionà una quinzena d’equipaments, la majoria a Barcelona, entre els quals cal esmentar el Centre Esportiu Municipal Can Dragó, el CEM Perill o el CEM Frontó Colom També donà nom a diferents clubs esportius, com l’Associació Esportiva Les Corts-UBAE, el Club Esportiu Handbol BCN-Sants-UBAE o l’Agrupació Atlètica Catalunya-UBAE, l’equip femení de la qual fou campió d’…

Membre de la família propietària de l’Espanya Industrial, fou el primer president del Club Deportiu Espanya Industrial, fundat a l’agost del 1934 Durant el seu mandat el club passà a ser filial del Futbol Club Barcelona 1951 i començà a jugar al camp de les Corts Deixà la presidència al principi dels anys cinquanta També fou president del FC Barcelona després de la dimissió del marquès de la Mesa de Asta 1943 Durant el seu mandat, que durà un mes, nomenà la nova junta directiva i abandonà la presidència del club per ocupar el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de…

Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de…

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels…

Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…

La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva…