Resultats de la cerca

Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en…

Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern…

Ordenat de sacerdot 1703, fou nomenat mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà 1703-1740, institució pedagogicobenèfica per a noies òrfenes i un dels conservatoris venecians més cèlebres, on fou professor de violí i mestre de cor Els seus cabells roigs li valgueren el sobrenom de Prete Rosso Sembla que fou mestre de capella del príncep de Hesse-Darmstadt, a Màntua Efectuà tournées com a violinista i director i actuà com a empresari a diverses ciutats europees El 1740 abandonà Venècia i es dirigí a Viena, on morí solitari És autor de quaranta-cinc òperes i dos…

Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia…

A set anys començà els estudis musicals al Conservatori de Barcelona, on fou deixeble de Pere Vallribera , i en completar-los rebé el premi Santa Cecília Inicià l’activitat professional en l’àmbit del jazz i formà els grups Latin Combo 1958 i posteriorment el Latin Quartet, amb els quals enregistrà diversos discos Acompanyà primeres figures del jazz , entre d’altres Sidney Bechet , Jean-Luc Ponty, Bill Coleman , Chet Baker i Don Byas També tocà el vibràfon amb Tete Montoliu , amb qui enregistrà dos discos Fantasía musical thailandesa , 1962 També dins de l’àmbit del jazz , i sota el seu nom…

El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables…

En el pensament de Linné, les interrelacions de les ‘coses naturals’ dels “tres Regnes de la Natura” Mineral, Vegetal i Animal són infinitament complexes sense que, tanmateix, aquesta complexitat condueixi al caos Ben al contrari, manté l’harmonia entre elles i manifesta amb esclat la glòria i la saviesa del “Summe Creador” Fins els vivents més insignificants són elements essencials del dispositiu providencial que té per objecte el manteniment d’aquella harmonia Cal remarcar que Linné situa el seu pensament a l’escala del planeta sencer Per bé que la idea de biosfera és encara lluny, la de…

Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991  La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró El perro del…

Situació Interior de l’església, que conserva bona part de la nau romànica primitiva coberta amb volta de canó lleugerament apuntada Arxiu Gavín Aquesta capella és situada sobre un turó a uns 3 km al nord del poble de Gratallops Mapa 32-444444 Situació 31TCF138645 A uns 2 km de Gratallops en direcció a la Vilella Baixa, surt de la carretera T-710 una pista a mà dreta que mena a l’ermita JAA Història No es té cap notícia del moment fundacional d’aquesta ermita posada inicialment sota l’advocació de la Mare de Déu de Gràcia El 1544 la fàbrica romànica va ser transformada en bona…

Llicenciat en administració i direcció d’empreses i màster d’ESADE en la mateixa especialitat, adquirí experiència en empreses del sector privat vinculades al port de Barcelona Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, el 1997 fou nomenat gerent del districte de les Corts, del qual esdevingué regidor el 1999 També fou regidor del districte de Sant Andreu 2003 i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, des d’on impulsà l’àrea verda d’aparcament i la pacificació i descongestió del trànsit rodat El juny del 2006, com a conseqüència de l’accés del govern tripartit…