En el pensament de Linné, les interrelacions de les ‘coses naturals’ dels “tres Regnes de la Natura” (Mineral, Vegetal i Animal) són infinitament complexes sense que, tanmateix, aquesta complexitat condueixi al caos. Ben al contrari, manté l’harmonia entre elles i manifesta amb esclat la glòria i la saviesa del “Summe Creador”. Fins els vivents més insignificants són elements essencials del dispositiu providencial que té per objecte el manteniment d’aquella harmonia. Cal remarcar que Linné situa el seu pensament a l’escala del planeta sencer. Per bé que la idea de biosfera és encara lluny, la de globus terraqüi (de terra i aigua), que fon els tres regnes de la natura tal com els admetia Linné, s’hi acosta força.
“Entenem per ‘economia de la natura’ la sapientíssima ordenació del Summe Creador de les coses naturals, segons la qual aquestes són aptes per a produir els seus fins comuns i els seus usos recíprocs.
Tot allò contingut en l’àmbit d’aquest món glorifica amb veu pràcticament unànime la infinita saviesa del Creador. Tant allò que en cada moment poden observar els nostres sentits, com allò que es manifesta a la consideració de la nostra ment, tot està disposat de tal manera que manifesti la glòria divina, és a dir, que concorri a l’assoliment del fi últim volgut per Déu per a totes les seves obres. Aquell qui para la màxima atenció en els esdeveniments del nostre globus terraqüi, per força haurà d’admetre que cal que tots i cadascun d’ells estiguin mútuament i íntimament relacionats per tal que s’adrecin a un mateix fi últim.
[...]
L’orbe terrestre o globus terraqüi que habitem està envoltat de tots els elements i aplega a la seva superfície els anomenats tres Regnes de la Natura: Mineral, que constitueix l’escorça del nostre globus; Vegetal, que extreu del regne mineral la major part dels aliments i la gràcia del seu aspecte; i Animal, que se sustenta del Regne Vegetal. Així, els Regnes de la Natura cobreixen, embelleixen i transformen la superfície del nostre globus.”
“Oeconomia naturae” (‘L’economia de la natura’) Uppsala (1749)
Traducció: Josep M. Camarasa