Resultats de la cerca
Es mostren 11191 resultats
entomostracis
Carcinologia
Antiga denominació dels crustacis inferiors que comprèn un conjunt de grups molt diversos.
tabel·lió
Història
A l’antiga Roma, escrivà públic, expert en matèries jurídiques, amb funcions oficials.
A diferència del tabulari curial, els seus documents, per a tenir força judicial, calia que fossin completats amb jurament
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…
alquímia

Símbols dels alquimistes
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…
Bassi
Història
Antiga ciutat de la Tarraconense, citada per Ptolemeu i localitzada a la Garrotxa.
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària de Portugal, equivalent a 0,030910 grams d’or fi.
Fou estabilitzada el 1931 Es dividia en 100 centavos , i circulaven monedes d’argent de 50, 20, 10, 5 i 21/2 escuts, que hom substituí per peces de níquel Cessà de vigir amb l’entrada en circulació de l’euro u de gener de 2002
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…
Kaniš
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, més coneguda amb el nom de Kültepe.
Situada a l’altiplà de Kültepe , el seu origen sembla anterior a l’edat del bronze Fou posteriorment seu d’un principat 1700 aC, alhora que centre comercial i mercat karum d’enllaç dels marxants assiris amb l’Àsia Menor 1850-1700 aC
Vulcà
Mitologia
A l’antiga Roma, déu del foc i de l’elaboració dels metalls.
Fill de Júpiter i de Juno i espòs de Venus, fou identificat amb Hefest És incert l’origen del seu culte, i diverses llegendes atribueixen a Ròmul la fundació del seu primer temple Honorat com a potència temible i invocat com a protector contra els incendis, li eren dedicades unes festes, les Vulcanals Déu principal d’Òstia i protector de Perusa, fou venerat també per altres pobles, entre els quals el dels gals
Universitat de Barcelona
Façana de la Universitat de Barcelona (1863-89), obra d’Elies Rogent i Amat
© Arxiu Fototeca.cat
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà El 1488…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina