Resultats de la cerca

Deixeble de K Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder 'El vestit nou de l’emperador’ 1928 i Kilderejen 'El camí de la font’ 1942 es consideren les seves obres més representatives Professor i director del Conservatori de Copenhaguen 1954, els anys 1956 i 1958 obtingué el Premi Carl Nielsen

Estudià al Conservatori de Música de Madrid Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit 1921 Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo 1931, la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques cal esmentar-ne l' Obertura Pastoral 1921, el poema simfònic Díptico ibérico 1932 i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del…

Després d’estudiar a Alemanya i Itàlia fou professor a l’Escola Reial de Música de Munic La seva carrera com a director començà als teatres de Zuric i Nuremberg Fou assistent de HA Marschner a Hannover, i director de la Società Cherubini de Florència, dels Concerts Filharmònics de Berlín i de la Societat Orquestral de Breslau Entre altres activitats docents, fou també director del Conservatori de Frankfurt Com a compositor estigué sota la influència de Schumann i Brahms Fou un dels signants del Manifest de J Joachim i J Brahms contra la Nova Escola Alemanya de F Liszt i R Wagner

Feia servir de vegades el pseudònim de Christian Mondstein Estudià al Conservatori de Nuremberg 1946-49 i tocà el piano com a concertista abans de dedicar-se plenament a la composició, l’any 1950 La seva activitat es centrà bàsicament a compondre peces per a la televisió, com ara per a la sèrie Die Notärztin ’Metgessa d’urgències’, Frank Strecker 1994, i també bandes sonores Die Liebesvollen Baronessen , ‘La baronessa enamorada’, Alexis Neve 1970 Ich, das Abenteuer, heute eine frau zu sein , ‘Jo, l’aventura de ser dona avui en dia’, Roswitha vom Bruck 1972 i música lleugera per…

Format musicalment al Conservatori de Varsòvia, treballà com a pianista i compositor a Varsòvia, Berlín, Viena, Londres i París, fins que el 1940 s’establí a Hollywood contractat pels estudis MGM Compongué algunes cançons que esdevingueren populars, a més de bandes sonores per a pellícules Algunes de les seves mi-llors partitures per a films les compongué durant els anys seixanta Entre aquestes destaquen les de les pellícules Mutiny on the Bounty Lewis Milestone 1962 i Lord Jim Richard Brooks 1965 La seva música és arrelada en les tradicions del Romanticisme europeu tardà i…

Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX

Estudià música al Conservatori de Bucarest i perfeccionà els seus estudis de violí amb G Enescu i els d’harmonia i contrapunt amb A Castaldi Després emigrà a França, on esdevingué periodista i productor de programes musicals radiofònics, entre els quals destaquen els que dedicà a Debussy, a Enescu i a diferents festivals de música contemporània També participà en les emissions setmanals del programa "La tribune des critiques de disques" Collaborà en diferents diaris i revistes musicals, i escriví llibres sobre Debussy i Strauss S’interessà especialment per la música contemporània…

Estudià a la Universitat de Viena i posteriorment hi ensenyà teoria musical 1919-29 Durant aquest període compongué tres òperes, entre les quals destacà pel seu èxit Die heilige Ente Guanyà diversos premis amb les seves composicions Entre el 1929 i el 1933 dirigí el Conservatori de Magúncia Amb l’arribada dels nazis marxà de Viena i s’installà a Edimburg, on el 1945 fou professor a la universitat d’aquesta ciutat La seva extensa producció continuà la tradició tonal, que tenia les arrels estilístiques en Brahms i Strauss També escriví alguns llibres, com els dedicats a Brahms i…

Fou deixeble d’Ottorino Respighi al Conservatori de Santa Cecília de Roma, centre del qual fou professor de direcció orquestral entre el 1931 i el 1936 En 1936-44 dirigí el Maggio Musicale Fiorentino, i en 1946-69, l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí Reconegut director operístic, també fou un apreciat intèrpret de música simfònica, interessat especialment pel repertori contemporani En reconeixement a la seva tasca divulgativa de la música del segle XX li fou concedit el prestigiós Premi Schönberg Els darrers anys de la seva vida actuà sovint com a director convidat en…

Estudià al Conservatori de París amb J Massenet, C Saint-Saëns i C Franck Posteriorment continuà els seus estudis a Alemanya El 1885 estrenà a Brusselles la seva primera òpera, Daphnis et Chloé , a la qual seguiren altres obres per a l’escena, com ara Hedda 1898, La Catalane 1907 i Cléopâtre 1914 La seva important producció de música de cambra el feu mereixedor, l’any 1901, del Premi Chartier També compongué música orquestral, com ara tres simfonies i diverses obertures A París portà a terme una important tasca com a crític musical en el "Monde artiste" i el "Petit Parisien"