Resultats de la cerca

Seguidor del New Criticism, la seva obra The Well Wrought Urn , del 1947, encara és un dels millors instruments per a apropar-se a la poesia dels clàssics anglesos És autor també d' A Shaping Joy Studies of the Writer's Craft 1971 Codirigí amb Robert Penn Warren The Southern Review i fou professor de la Universitat de Yale És també autor de tres importants estudis sobre William Faulkner

Fou la més jove de tres filles d’un pastor protestant, que visqueren isolades en la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que morí jove, drogat i tuberculós Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim d' Acton Bell i més tard les novelles Agnes Grey 1847 i The tenant of Wildfell Hall ‘L’arrendatària de Wildfell Hall’, 1848

Fou advocat Amb Franz Kafka, fou el màxim exponent de la crisi intellectual i social de l’època adoptà una actitud experimental iniciada amb la trilogia novellística Die Schlafwandler ‘Els somnàmbuls’, 1929-32, on analitzà la descomposició d’Àustria entre el 1880 i el 1918 Influït per James Joyce, escriví la novella Der Tod des Vergil ‘La mort de Virgili’, 1941, que acabà a l’exili en ella, el poeta llatí, vell i desillusionat, recorda en un llarg monòleg líric la seva vida anterior A més d’altres novelles, escriví també assaigs

Escriví el poema satíric en dialecte alsacià Das Narrenschiff ‘El vaixell dels ximples’, 1494, el qual, mitjançant l’allegoria, trasllada el problema cristià del pecat al terreny de la sàtira social

Alumne d’A Momigliano a Pisa, es formà després com a filòleg a l’escola florentina de M Barbi i M Casella Fou professor a la Universitat de Pàdua 1953-2004, vicepresident 1972-95 i president 1995-95 de la Fundació Giorgio Cini de Venècia i rector de la Universitat de Bèrgam 1968-72 Treballà sobre diferents períodes i autors italians, però excellí sobretot pels seus estudis sobre Boccaccio i per l’edició de les Rime, Amorosa visione, Caccia di Diana i, especialment, del Decameró un manuscrit original del qual tingué, a més, la fortuna de trobar Cal destacar les obres  Boccaccio medievale 1956…

Aplicà a l’estudi dels sòls els mètodes de l’anàlisi química estudià la procedència del nitrogen present en els organismes vius i determinà que aquest era fixat pels vegetals Fou professor de química a la facultat de ciències de Lió i membre de l’Académie des Sciences

Des del 1669 predicà gairebé sempre a París i es destacà pel seu coneixement i plantejament psicològic de l’acte humà

Purista ultrancer, des del 1668 polemitzà amb els jansenistes de Port-Royal És autor d' Entretiens d’Ariste et d’Eugène 1671 i Doutes sur la langue française proposés à MM de l’Académie 1674, entre altres obres

Fill d’un dibuixant de brodats, i deixeble de François Lemoine La comanda de gravar 125 dibuixos de Watteau li permeté d’estudiar detingudament l’estil d’aquest artista El 1734 ingressà en l’Académie Royal de Peinture et de Sculpture, de la qual esdevingué director el 1765 Dos anys abans havia estat nomenat primer pintor del rei S'encarregà de la direcció artística de les manufactures reials dels Gobelins i de Beauvais, per a les quals féu models de tapissos La temàtica de la seva obra, diversa, on abunden els característics nus femenins, fa d’aquest artista, juntament amb Watteau, el creador…

Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov