Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
Aquil·les

Aquil·les en una àmfora grega atribuïda al "Pintor d’Aquil·les"
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi mític de la guerra de Troia, fill de Peleu i de la deessa Tetis.
Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per Apollo La…
Apèndix Virgiliana
Recull de poemes transmès sota el nom de Virgili.
La denominació apareix per primer cop en l’edició del recull feta per II Scaliger Lió 1573 Segons les matèries o els gèneres inclosos en el recull, hom hi pot distingir elegies, com les Dirae ‘Imprecacions’ i Lydia ‘Lídia’, en hexàmetres, i la Copa ‘La tavernera’ i les Elegiae in Maecenatem ‘Elegies a Mecenas’, en dístics elegíacs dos llargs epillis, d’estil alexandrí, el Culex ‘El mosquit’ i la Ciris ‘L’agró’, en hexàmetres un poema didàctic, científic i filosòfic, l' Aetna ‘L’Etna’, en hexàmetres un idilli, el Moretum ‘L’almadroc’, també en hexàmetres el Catalepton ‘Minúcies’,…
Victor Hugo
Música
Escriptor francès.
Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i…
Sigmund Theophil Staden
Música
Compositor, organista i teòric musical alemany.
Era fill de Johann Staden, de qui rebé la seva primera formació musical en composició, orgue i violí Més tard estudià amb J Paumann a Augsburg i amb W Rowe a Berlín El 1623 treballava a Nuremberg i l’any següent fou nomenat organista a Sant Llorenç Prengué part activa en la vida musical de la ciutat dirigint concerts Així, per exemple, el 1643 en dirigí un amb música de R de Lassus, HL Hassler, G Gabrieli i J Staden, i el 1649, per tal de celebrar la fi de la guerra dels Trenta Anys, en dirigí un altre, en el qual intervingueren vint-i-un cantants, divuit instrumentistes i quatre organistes…
Mieczyslaw Horszowski
Música
Pianista polonès naturalitzat nord-americà.
Després d’haver estudiat al conservatori de la seva ciutat natal, a set anys passà a ser deixeble de T Leschetizky a Viena La interpretació, l’any 1901, del Concert per a piano núm 3 de L van Beethoven l’elevà a la categoria de nen prodigi i dugué a terme diverses actuacions arreu d’Europa, com la que tingué lloc el 1905 a Barcelona i que inspirà a Joan Maragall un poema A més de la seva dedicació al concertisme com a solista, mostrà un gran interès per la música de cambra, especialitat en la qual aconseguí també un prestigi extraordinari i que contribuí molt a la difusió de la…
Xavier Viura i Rius
Literatura catalana
Teatre
Poeta i autor teatral.
De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia i Revista Catalana També fou redactor de Joventut i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…
,
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…
,
Josep Maria Andreu i Forns

Josep Maria Andreu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Poeta i autor de lletres de cançons.
Publicà els reculls poètics Per entrar en el regne 1957 i Intento el poema 1960, amb el qual aconseguí el premi Carles Riba el 1959 Escriví lletres de cançons, les quals, musicades per Lleó Borrell, foren premiades i obtingueren molta acceptació Entre les més populars sobresurt Se’n va anar , que, en veu de Salomé i Raimon, guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània del 1963 Altres cantants de la Nova Cançó que musicaren poemes seus foren Salvador Escamilla Amiga mort , Núria Feliu i Joan Manuel Serrat Anirem tots cap al cel , Lluís Llach i Dolors Laffite Temps i temps , Cels trencats…
,
Guifré II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga (1003-35).
Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació amb l’erecció…
Joaquim Español i Llorens
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat Arquitectes en el paisatge 1999, El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000, Invitació a l’arquitectura 2002, Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003, Forma y consistencia 2007 i Entre tècnica i enigma 2015 Entre altres distincions, ha estat guardonat amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina