Resultats de la cerca
Es mostren 5469 resultats
Otger Cataló
Història
Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.
La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers El text…
Ángel Ganivet y García
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…
Sebastià de Cormellas
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor castellà establert a Barcelona.
Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí obres de tema…
Altres estèrnids: xatrac bengalí i xatrac rosat
Xatrac bengalí Sterna bengalensis A Europa, llevat de la península Ibèrica, on apareix als voltants de l’estret de Gibraltar i al delta de l’Ebre, és un ocell divagant, i fins ara només ha estat observat a Suïssa, Àustria, Xipre, Sicília, Anglaterra i, sobretot, França Als Països Catalans ha estat reportat de Torrelles de Salanca Rosselló un exemplar el 190475 al delta de l’Ebre és present d’ençà el final de l’agost de 1978, i l’any següent es descobrí la nidificació en una colònia de xatracs bec-llargs, nidificació que es repetia el juny de 1981, així com a la primavera de 1984, aquest cop…
La societat: els que no eren nobles de la Garrotxa
Art romànic
Els esclaus El comte Bernat Tallaferro establí en el testament de l’any 1020 que els seus esclaus servos havien d’ésser alliberats per a remei de la seva ànima i que les esclaves havien d’ésser lliurades a la seva muller, Toda Fins i tot s’especifica el nom dels cinc esclaus, juntament amb allò que calia que donessin per alliberar-se Adalbert de Cases havia de donar cinc unces d’or a Santa Maria de Cuberes perquè fessin una creu, Arnau de Ripoll també cinc unces per a una creu par a Sant Pere de Castellnou, Amalví de Tuïr i Tedmar d’Orriols havien de lliurar només dues unces a Santa Maria…
Paestum

D’esquerra a dreta, el segon i el primer temple d’Hera. a Paestum
Kārlis Dambrāns (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat grega d’Itàlia, sobre el golf de Salern (sinus Paestanus), al pla banyat pel Sele.
Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A causa de la…
Jean Racine
Teatre
Literatura francesa
Poeta dramàtic francès.
Orfe des de quatre anys, fou educat pels grups jansenistes de Port-Royal des Champs Pensà en els estudis eclesiàstics 1661, però en tornar a París 1663 es decantà pel teatre Si bé no començà amb gaire èxit, el 1667 inicià la sèrie d’obres cabdals Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithridate 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Racine es convertí així en el millor dramaturg de l’època i assolí el favor del rei Lluís XIV, però també nombroses enemistats La conjuració contra Phèdre l’afectà profundament, i per aquesta raó i potser…
Marco Polo
Història
Viatger venecià.
Acompanyà el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo a l’ambaixada prop del gran kan mongòlic Khublai Kan , encarregada per Gregori IX Fets a la mar 1271 a Laiazzo l’actual Ayas, al golf d’Alexandreta, travessaren l’Armènia i, per Acre, Täbrīz i Kermān, arribaren al golf Pèrsic Des de Pèrsia, passaren per Pamir i el desert de Gobi —regions ignorades pels europeus— i arribaren, a través de les vastes estepes mongòliques, als confins de Catai Xina i, finalment, a Pequín 1275 Protegits pel gran kan, durant els setze anys de sojorn els foren confiades missions importants al Yunnan, al Tibet, a l’…
Vicent Macip
Pintura
Pintor.
Una sèrie de documents apareguts darrerament comencen a aclarir una personalitat absorbida sovint pel seu fill Joan de Joanes, mentre que continua essent problemàtic de discernir l’obra de l’un de la de l’altre, probablement perquè una bona part de les pintures atribuïdes a cadascun són fetes en collaboració entre ells Casat amb Isabel Navarro en 1503-06 Gairebé tots els documents referents a la seva activitat l’assenyalen com a mestre pintor El més antic és del 1513, i es deu referir al principi de la seva activitat de pintor independent a València, potser a la tornada d’una…
Dolors Genovès i Morales
Història
Periodisme
Periodista i realitzadora.
Llicenciada en periodisme i en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou professora associada del Departament d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull Cap de Reportatges Especials dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya 1992-2015, és autora de diversos documentals històrics i d’actualitat sobre Catalunya, alguns dels quals donaren lloc a controvèrsies, i dels quals cal esmentar Dalí 1985, In memoriam 1986, Operació Nikolai 1992, sobre l’assassinat d’Andreu Nin…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina