Resultats de la cerca

L’any 1809 s’establí a la Bajada del Paraná, a la província argentina d’Entre Rios Fou fundador d’un important establiment dedicat a l’explotació de la calç i altres productes de la terra Personatge d’anomenada pel suport que prestà al general Belgrano en l’expedició al Paraguai aquest el nomenà comissari honorari de guerra i comissari especial de Paraná Entre les seves activitats militars, cal destacar la seva intervenció activa en la defensa del territori d’Entre Rios, a més de la seva collaboració en la tramesa de contingents cap a Montevideo També participà en els treballs de fortificació…

El 1908, ben jove encara, emigrà amb els seus pares a Amèrica, i s’establí a l’Argentina Inclinat vers els temes artístics, ingressà a la Universitat Nacional de La Plata, i estudià a la Facultat de Belles Arts Més tard fou director de l’Escola de Belles Arts de Quilmes i president de la Comissiò Nacional de Belles Arts de la província de Buenos Aires Inquiet per conèixer de prop l’Amèrica del sud, viatjà per l’ Argentina, Bolívia i el Perú Posteriorment, exercí, des del 1925, com a professor agregat de l’Escola de Dibuix de la Universitat de la Plata A poc a poc anà esdevenint una figura en…

El 1794 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo S'hi dedicà al món empresarial Tingué, a Montevideo, dos importants centres saladors de carn que exportaven els seus productes a Cuba Personatge filantròpic, fou promotor, amb Francisco Antonio Maciel, del primer Hospital de Caridad Amb motiu de les invasions angleses 1806 -1807, promogué, amb altres, la creació del ‘Cuerpo de Miñones Catalanes de Montevideo’, grup que collaborà en la lluita, conjuntament amb el ‘Cuerpo de Miñones de Buenos Aires’ 1807, per a la reconquesta de la capital del virregnat S'hi inicià en la vida…

Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914, 1916, 1919 i…

Emigrat a Xile, s’inicià en el periodisme satíric a Valparaíso Arran de la guerra del Perú i Xile contra Espanya, passà a l’Argentina 1868 i treballà com a proveïdor de l’exèrcit aliat contra el Paraguai 1866-68 Fou també secretari de la legislatura i tingué una formació política de caràcter liberal L’any 1870 fundà El Oasis  junt amb Joaquim Carlés Entre 1880-88 fundà el Liceo Artístico , i quan se separà de Carlés, creà El Ferrocarril , rèplica d’ El Oasis , i més tard La Opinión  i El Destino  que donaven suport a l’oficialisme autonomista El 1896 fundà una altra publicació, El Liberal ,…

Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’AC Costa Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum De la seva bibliografia…

Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els…

Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971,  Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del…

Fill d’una família addicta als reis de Navarra —el seu pare fou president del consell reial—, afirmà que la seva llengua era la “bizcaína” A París, on estudià 1523-37, conegué Ignasi de Loiola , i fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ordenat de sacerdot a Venècia 1537, anà a Roma 1539-40 Legat pontifici a les Índies orientals portugueses, arribà a Goa el 1542 Predicà l’evangeli i batejà força milers de persones a l’Índia, a les illes Moluques i a les de Halmahera, Morotai i Rau, anomenades llavors “as ilhas do Mouro” Organitzada la província jesuítica de l’Índia, anà a predicar al…

El present i el futur de l’illa es veuen condicionats pel canvi climàtic i l’increment del nivell del mar, per això el Govern pressiona Nova Zelanda perquè s’atorgui l’estatus de refugiats ambientals als seus habitants Al maig, el primer ministre, Enele Sopoaga, va participar en la Cimera Mundial Humanitària, des d’on va reclamar a l’ONU una resolució destinada a la protecció dels desplaçats pel clima i el nomenament d’un relator especial Tuvalu també es va sumar a la Coalició del Pacífic per Papua Occidental, formada per diversos estats de la regió, que protesta per la situació d’opressió…