Resultats de la cerca
Es mostren 7520 resultats
clivellat
Fitopatologia
Malura criptogàmica produïda pels fongs ascomicets Venturia pirina
, que ataca el perer, i V. inaequalis
, que ataca el pomer.
Els fruits afectats presenten taques brunes i es clivellen Els tractaments són principalment preventius
República dels Udmurts
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada a l’E de la república russa, entre els rius Kama i V’atka.
La capital és Iževsk La superfície és plana, més elevada al N El 47% del territori és cobert de bosc El clima és continental, amb una temperatura de 18°C al juliol i de -15°C al gener La indústria, concentrada en gran part a la capital, es diversifica en construccions mecàniques i indústria del metall equipaments industrials, automòbils, motocicletes, aparells de ràdio, etc, siderúrgia, extracció de petroli i indústria alimentària i de la fusta Hi ha també extracció de torba L’agricultura se centra en els cereals i el lli de fibra llarga, els llegums i les hortalisses Hom practica la…
acemeta
Cristianisme
Membre d’una comunitat de monjos bizantins fundada al començament del segle V, a la riba oriental del Bòsfor.
Els acemetes eren anomenats així ‘que no dormen’ perquè la comunitat pregava ininterrompudament durant totes les hores del dia i de la nit, pel fet que la meitat reposava mentre l’altra meitat feia oració
concordat de Worms
Història
Pacte entre Calixt II i Enric V (1122) amb què hom posava fi a la lluita de les Investidures
.
L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al papa, com també…
Liber Pontificalis
Compilació anònima de biografies de papes, des de sant Pere fins a Martí V (1431), redactada en etapes successives.
La forma més antiga data del començament del s VI Les biografies, molt breus per als papes més antics i molt extenses per als darrers, segueixen un esquema estereotipat El conjunt és precedit d’una carta apòcrifa del papa Damas a sant Jeroni Fou editat críticament per LDuchesne i per ThMommsen
marquesat de la Scala
Història
Títol concedit per Felip V, el 1705, a Vicent Boïl de la Scala i de Perellós, baró de Manises.
Passà als Maldonado, comtes de Villagonzalo
Margarida d’Àustria
Història
Duquessa de Florència i de Parma, filla natural de l’emperador Carles V i de Margarida van der Gheist.
Es casà el 1536, amb Alessandro de Mèdici, duc de Florència, i, en segones noces 1539, amb Octavi Farnese Octavi I de Parma, motiu pel qual és sovint anomenada Margarida de Parma Escollida pel seu germà Felip II com a governadora dels Països Baixos 1559-67, cercà la collaboració dels elements moderats de la noblesa flamenca, a través del consell d’estat, i sovint es féu portaveu de les seves aspiracions davant el sobirà La pressió dels elements radicals sobre els caps moderats Orange, Egmont, Horn accentuà les reivindicacions autonomistes i religioses d’aquests, a les quals Felip II, per…
àlgebra tensorial
Matemàtiques
És, dins de l’àlgebra abstracta, una construcció d’una àlgebra associativa T(E) partint d’un espai vectorial V.
Sigui E un espai vectorial sobre un cos commutatiu K , per a cada parella p , q de nombres naturals, existeix una aplicació bilineal única T pq de T p E X T q E en T p+q E tal que, per a tot element x 1 ,, x p d’ E p i tot element x p+1 ,, x p+q d’ E q , T pq x 1 OOOoooOOO x p , x p+1 OOOoooOOO x p + q = x 1 OOOoooOOO x p+q , on T n E és la potència tensorial n -èsima d E Les aplicacions bilineals T pq defineixen sobre l’espai vectorial una estructura de K -àlgebra graduada És l’àlgebra tensorial de l’espai vectorial E i és designat T E
falcata
Militar
Espasa de ferro, corbada, utilitzada pels guerrers ibèrics durant tota la durada d’aquesta civilització (segles V-I aC).
Deriva de prototips grecs En els exemplars més luxosos el mànec podia anar decorat amb incrustacions d’argent N'han estat trobats exemplars en diversos llocs del Principat de Catalunya i del País Valencià, així com en altres zones ibèriques, sovint fent part de les ofrenes de les tombes de guerrers
mazdakisme
Moviment politicoreligiós, propugnat a Pèrsia al segle V per Mazdak, tendent a l’igualitarisme i a un comunisme incipient.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina