Resultats de la cerca

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del…

Situada al contacte entre els Vosges i la plana de la Lorena, a la vora del Mosella Tradicional centre d’indústria cotonera, en té també de metallúrgica i de maquinària La ciutat es formà al voltant de l’antic monestir de Saint-Benoît 970 i del castell 980 La basílica de Saint-Maurice s XI, reconstruïda al s XIII, té la torre romànica i el cor i la portada gòtics s XIV El museu posseeix importants colleccions de pintura francesa i les anomenades imatges d’Épinal , producció de tipus popular començada per Jean Charles Pellerin el 1800 són fulls solts gravats al coure o…

En arquitectura són importants les muralles d’algunes ciutats, avui desaparegudes, i les esglésies sense volta, de tipus basilical, com les de Sant Pèire de Viena del Delfinat, la cripta de Saint-Paul a Jouarre Illa de França i el baptisteri de Saint-Jean de Poitiers En escultura es destaquen els relleus de l’hipogeu de Mellebaude Poitiers i els capitells de la cripta de Jouarre L’art merovingi tingué el punt més refinat en l’orfebreria, de decoració geomètrica, a base d’esvàstiques, espirals i entrellaçats i tècnica cloisonnée en l’encast de les pedres cal esmentar el tresor de…

Filla del cantant i compositor Guy Béart El productor i director CBerri li confià el paper de Manon a Jean de Florette 1986 i a Manon des sources 1986, un díptic basat en la novella de Marcel Pagnol A partir d’aleshores, es convertí en una de les principals actrius del cinema francès gràcies a films com La belle noiseuse JRivette, 1991, L’enfer CChabrol, 1994 i Nelly et monsieur Arnaud CSautet, 1995 Intervingué també en Mission Impossible Bde Palma, 1996, Don Juan JWeber, 1998, Voleur de vie YAngelo, 1998, Le temps retrouvé RRuiz, 1999, Elephant Juice SMiller, 1999, La bûche…

Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha exercit de crítica d’art i de comissària d’exposicions de contemporani en diversos museus de l’Estat i és autora de nombroses monografies d’artistes contemporanis, com Vito Acconci, Jean Dibbets o Robert Wilson Directora de la Fundació Espai Poblenou de Barcelona 1989-95, fundà el Centre Gallec d’Art Contemporani 1994-98 També ha treballat a la Fundació Miró, el Museu Espanyol d’Art Contemporani o la Fundació Tàpies És editora de la sèrie Colección 20_21 d’Edicions Polígrafa, i ha estat membre del consell assessor…

Fill de llibreter, és conegut pel seu Manuel du libraire et de l’amateur de livres, una bibliografia selectiva, retrospectiva, que conté els llibres considerats de més valor publicats a tot Europa des del principi de la impremta, amb breus comentaris i el preu de venda al mercat de llibre antic La primera edició aparegué el 1810 en tres volums i la cinquena i darrera, entre el 1860 i el 1865, en sis volums Tingué seguidors com l’alemany Jean Georg Théodore Graesse Trésor de livres rares et précieux, 1859-69 i a Catalunya, Antoni Palau i Dulcet Manual del librero hispano-…

Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’…

Hom l’aprecia alhora com a narratiu i com a surrealista La seva ambigüitat prové de la representació de personatges aïllats del context que els envolta i entre ells mateixos, temàtica que apareix ja en els seus dibuixos del 1933 per a la novella d’Emily Brontë Wuthering Heights Les seves obres més típiques són les que representen personatges caminant o esperant pels carrers de París, així com els interiors amb figures femenines, principalment adolescents Féu decorats per a obres teatrals, entre les quals les de La peste, de Camus, muntada per Jean-Louis Barrault, i de Delitto all…

Estudià a les universitats de Bolonya i Pàdua, on es graduà com a magister l’any 1409 El 1422 fou nomenat professor de matemàtiques i astronomia en aquesta mateixa universitat Escriví vuit tractats de teoria musical Els més importants són dos comentaris sobre el tractat de Jean des Murs amb els títols Expositio tractatus practice cantus mensurabilis 1404 i Tractatus practice cantus mensurabilis 1409, el Tractatus practice cantus mensurabilis ad modum ytalicorum , el Parvus tractatum de modo monocordum dividendi i, finalment, el Tractatus musicae speculative , on polemitza amb…

Es formà com a nen cantor a l’església de Sant Eustaqui de París Entre el 1825 i el 1834 estudià amb François-Joseph Fétis i Jean-François Lesueur al conservatori de la capital francesa, centre al qual estigué vinculat com a professor d’harmonia des del 1836 fins al 1871 L’any 1834 guanyà el Premi de Roma de composició Com a compositor escriví algunes òperes, diverses cançons amb acompanyament de piano, i música religiosa També conreà la música de cambra i el gènere simfònic La seva gran reputació fou deguda, sobretot, als seus escrits d’història de la música i als nombrosos…