Resultats de la cerca
Es mostren 4054 resultats
Colectivo Cine de Clase
Cinematografia
Col·lectiu constituït pel matrimoni format per Helena Lumbreras Giménez (Conca 1934 - Barcelona 1995) i Marià, Maro, Lisa Escaned (Albalat de Cinca, Osca 1945), catedràtic de filosofia.
Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme…
Artés
_CIC.jpg)
Vista d’Artés (Bages)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat i de la riera Gavarresa, al sector NE de la comarca..
Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la urbanització de la Vista del Pirineu, on hi havia 74 h el 2005 Tres vies locals…
Torre de Castellnou

Aspecte de la Torre de Castellnou
© CIC-Moià
Torre del municipi de Castellnou de Bages (Bages).
Construcció militar que hom té per resta de l’antic castell de Castellnou La torre és una alta talaia sobre la vall del Llobregat, a la banda de llevant del terme de Castellnou
Daurada grossa
Daurada grossa Pluvialis apricaria als sorrals del delta del Llobregat Prat de Llobregat, Baix Llobregat A la fotografia es recull el seu aspecte tardoral, amb el plomatge fosc constellat de taques daurades a l’hivern té el pit i l’abdomen d’un color blanc que esdevé negre en temps nupcial Ateny 27-28 cm Ramon Torres Al territori estudiat és principalment un ocell hivernant, més aviat escàs i local i d’una abundància molt variable segons els anys A la tardor, els primers ocells d’aquesta espècie es comencen a veure a la darreria d’agost la migració es…
Ezequiel Llorach
Literatura catalana
Poeta i periodista en llengua castellana.
Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” del qual fou redactor i el llibret A los lectores de los libros de poesías 1878, any que passà a viure a Madrid La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento 1878, a la participació en Ramell de flors 1882, recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs el que inserí a Himnos epitalámicos 1878, opuscle fet conjuntament…
Josep Franquet i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint…
Olvan

Vista general d’Olvan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, entre les rodalies de Berga i Gironella.
Situació i presentació El municipi té per límit occidental el curs del Llobregat el límit E coincideix amb la riera del Pontarró pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al Llobregat per l’…
Els vapors cotoners
Sallent i el riu Llobregat al principi del segle XX Josep Bonaplata i Joan Vilaregut establiren la seva primera fàbrica de filatura d’estam i telers mecànics de cotó a Sallent, aprofitant la força hidràulica
la Riera
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.
Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans sense pas a nivell i un branc, descobert, del canal de la Infanta És l’únic nucli que té possibilitats d’expansió
Cotó i nucli urbà
Anunci de la fàbrica de filats i teixits mecànics de cotó Rosés i Companyia Indicador General de Barcelona , 1877 La família Rosés —metallúrgics i tèxtils alhora— adquiriren la fàbrica de Rafael Ramoneda a Cornellà de Llobregat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina