Resultats de la cerca
Es mostren 3108 resultats
tapís
Indústria tèxtil
Art
Peça de roba, amb grans dibuixos, sovint figures i paisatges, emprat generalment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació del qual constitueix l’art de la tapisseria
.
L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa
assimilació
Geologia
Procés, anomenat també digestió,
pel qual un magma intrusiu, en ascendir, arrenca i refon materials de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica, consegüentment, la composició.
Els magmes així modificats són anomenats magmes contaminats o endomorfs
canal estilar
Anatomia vegetal
Formació que hi ha en l’estil d’algunes angiospermes, revestida d’un teixit glandular: per dins de les seves parets llisca el lab pol·línic, fent via vers el primordi seminal.
cartoixa de Montalegre

La cartoixa de Montalegre, a Tiana
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa (Santa Maria de Montalegre), l’única subsistent a Catalunya, situada al municipi de Tiana (Maresme), sota el seminari-col·legi de la Conreria .
Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre , mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…
aïllament acústic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a evitar el pas de sorolls entre ambients veïns.
La propagació sonora disminueix quan s’efectua successivament a través de materials d’elasticitat diferent com són l’aire i la retícula del material esponjós En el cas, però, de l’aïllament acústic, hi intervé un altre factor la propagació sonora varia segons la longitud d’ona del so, i, per tant, el poder d’absorció de l’aïllament és diferent segons que es tracti de sons aguts o greus l’índex d’absorció sonora és representat per una línia corba que mesura el percentatge d’absorció per a cada freqüència Per a frenar els sons aguts convé l’ús de materials porosos, mentre que quan es tracta de…
telescopi de neutrins
Astronomia
Nom que reben diferents dispositius experimentals pensats per detectar els neutrins procedents del nucli del Sol o d’altres indrets de l’Univers, com en el cas de la supernova 1987A
.
Es basen en les rares interaccions dels neutrins amb un blanc adequat, i la posterior detecció de les partícules secundàries emprant una xarxa de detectors o mètodes electroquímics El primer experiment d’aquesta mena és el de Raymond Davis, el 1976, el més recent és el detector Super-Kamiokande i el Sudbury Neutrino Observatory Tots ells confirmen la falta de neutrins solars respecte a les prediccions teòriques L’experiment de Davis consistia en un tanc de 600 tones, ple de Cl 4 C el 3 7 Cl reaccionava amb els neutrins produïts a la cadena ppIII del cicle p-p de combustió de l’hidrogen, i es…
jardí

Jardí del palau de Schönbrunn, a Vienna
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el…
nematodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints que inclou moltes espècies de cos filiforme, amb els extrems anterior i posterior afilats i la regió central cilíndrica, i que no tenen cap tipus d’apèndix.
Atenyen des d’alguns microns fins a més d’1 m, bé que normalment fan 2 mm L’organització interna és molt simplificada no tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó solament una capa de cèllules mioepitelials tampoc no tenen òrgans excretors, i el sistema nerviós es limita a formar un anell periesofàgic El tub digestiu s’inicia en una boca de secció triangular envoltada de sedes labials i amb denticles mandibulars tot seguit hi ha un esòfag amb parets musculoses i un bulb terminal, i després un tub…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
Shigeru Ban

Shigeru Ban
© Universitat de Keio
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Estudià als Estats Units, al Southern California Institute of Architecture i, des del 1980 a la Cooper Union de Nova York Treballà al despatx d’Arata Isozaki 1982-83 i s’establí pel seu compte el 1985 a Tòquio La voluntat d’incorporar materials no convencionals en el camp de la construcció centrà unes investigacions que el dugueren el 1989 a utilitzar una estructura de tubs de paper PTS a l’Exposició de Disseny de Nagoya, i que aplicà per als refugiats del conflicte de Ruanda 1994 quan l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR l’incorporà com a consultor Construí també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina