Resultats de la cerca

El seu terme és drenat pel Vernissa, que rega les parts baixes del terme, i força accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, a la dreta del riu Hi ha també pous artesians El regadiu, mitjançant l’aigua del subsol es va ampliant gradualment el taronger és el conreu gairebé exclusiu Les aigües són administrades per un sindicat, anomenat del riu Vernissa La major part del terme és de secà garrofers, ametllers, i vinya, sobretot de moscatell, destinat a la producció de panses La propietat és força repartida La població ha estat estacionària durant l’últim segle, amb…

Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del…

És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell,…

La séquia d’Alfarb que pren l’aigua del riu Magre, per la dreta, dins el terme de Real de Montroi i rega, a més, terres de Llombai i la d’Alèdua d’Alginet reguen part de les 457 ha de regadiu la majoria de tarongers que aprofiten, a més, les aigües del subsol extretes a motor El secà garrofers, oliveres, ametllers, farratges, cereals ocupa la major part de la terra, una tercera part destinada a la vinya de moscatell per a l’elaboració de misteles i per al consum en fresc La ramaderia s’ha desenvolupat amb nombroses granges de bestiar porcí i aviram La població, bàsicament agrària…

Forma una àmplia vall, de pendents pronunciats, recorreguda per dos torrents que s’uneixen abans de desembocar a la cala d’Estellencs , on hi ha un petit refugi mariner Les terres conreades ocupen un 30% 367 ha del terme s’hi destaquen les oliveres 128 ha, un 65% dels conreus, seguida dels arbres fruiters ametllers i garrofers 138 ha i dels cereals i farratge 99 ha De les terres no conreades n'hi ha 682 ha de bosc alzines i pins i 153 ha de garriga L’economia ha estat fins ara exclusivament agrària, però darrerament s’hi han desenvolupat les activitats turístiques i ha esdevingut centre de…

Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot 417 m alt, al límit amb la Canal de Navarrés La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges unes 300 ha L’agricultura és predominantment de regadiu 225 ha aprofita l’aigua de la séquia de Cotes , derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera La ramaderia és una activitat secundària ovelles i cabres hi ha apicultura 119…

El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del…

La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que hom expedeix a…

El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces cristines…

Els conreus de secà 560 ha, dedicats tradicionalment al garrofer i substituïts després pels ametllers, de poca productivitat, han estat en part abandonats resten 47 ha de regadiu Només el 15% de la població activa es dedica a l’agricultura L’abundància de la “terra de pipa”, primera matèria excellent per a la ceràmica fina, així com la proximitat dels centres ceràmics d’Onda i de l’Alcora, afavoriren el desenvolupament de petits obradors de plats i vaixella ja des del s XVIII, que han estat a la base de la forta expansió actual de la indústria de taulellets per a la construcció aquesta…