Resultats de la cerca
Es mostren 16589 resultats
isoglossa
Lingüística i sociolingüística
Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat (fonètic, morfològic, lexical, etc.) i que separa dues àrees dialectals.
Així, la pronunciació ú, en lloc de ó, de l’antiga o tancada llatinovulgar cançú, cançó i l’anteposició del pronom a l’infinitiu o gerundi se pentinant , pentinant-se són dues isoglosses que separen el rossellonès de la resta del català oriental feix d’isoglosses
Pere Estany i Capella
Escultura
Escultor.
Format a Llotja Barcelona i París 1885 Tingué una àmplia activitat professional a Madrid des del 1901, on feu diversos monuments, així com a Astúries, Santander i Cadis també feu el del doctor Josep Maria Esquerdo, a la Vila Joiosa n’havia fet un altre a Madrid
ciutat difusa
Geografia
Morfologia urbana, existent als països capitalistes avançats, resultat d’un ús extensiu del territori i un ús intensiu de la ciutat central de la regió metropolitana.
Implica un reforçament de les jerarquies internes i l’especialització funcional, així com un augment de la valoració diferencial del sòl Es caracteritza per uns processos d’estancament demogràfic i suburbanització selectiva, per un increment de la segregació social i per una fragmentació dels processos productius, entre altres coses
vol planat
Zoologia
Tipus de vol durant el qual l’animal se sosté en l’aire i avançant amb les ales esteses i quietes després d’haver pres impuls mitjançant el vol batut.
Les distàncies recorregudes així poden variar, segons les espècies, des d’una desena de metres fins a uns quants centenars És emprat amb diverses finalitats, com ara per atacar una presa falcons, com a moviment previ per a parar-se coloms, com a mitjà habitual de desplaçament falcillots, etc
harmonia
Música
Terme que, ja a la Grècia clàssica, havia tingut diverses aplicacions musicals a conceptes que, d’una manera o d’una altra, compartien el seu significat genèric de ’justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot'.
Així, els seus primers usos, a l’època de Pitàgores, es referien a l’octava com a unió de dos tetracords Posteriorment, el terme s’utilitzà per a referir-se als modes Plató o bé al sistema complet agrupant tots els tetracords de les dues octaves del sistema grec
quantitativisme
Economia
En l’anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l’elaboració de relacions o postulats teòrics exactes.
Defensat per AMarshall enfront del mètode qualitatiu, es troba en la base de la teoria neoclàssica i de l’elaboració de models econòmics La dificultat, però, de determinar numèricament les magnituds que responen a processos socials, així com les variables de caràcter subjectiu, aconsella la complementació d’ambdós mètodes
permeasa
Bioquímica
Sistema transportador específic a través de membranes biològiques de natura totalment o parcialment proteica.
En un sol bacteri hi ha molts milers d’aquests sistemes La membrana interna dels mitocondris en té algunes que permeten de passar diversos metabòlits a través de la membrana així, n'hi ha per a l’ADP, ATP, fosfats, sucres, ions, hidroxils, àcids del cicle de Krebs, etc
el pare carbasser
Jocs
Joc infantil popular en el qual prenen part un nombre indeterminat de jugadors, numerats d’una manera convencional.
El jugador que fa de pare carbasser inicia una canterella que acaba amb el número allusiu a qualsevol dels participants Aquest, al seu torn, n'ha de designar immediatament un altre i així successivament les vacillacions dels jugadors en determinen l’eliminació i l’empenyorament d’algun objecte
cambra
Història
Assignació de terres o rendes a benefici dels priors i dels mestres feta per les assemblees dels ordes militars.
Així, l’antiga batllia templera de Miravet, en ésser incorporada a l’orde de l’Hospital, esdevingué cambra del castellà d’Amposta, i les comandes de Corbins, Gardeny, Barberà i les cases antigues de Lleida esdevingueren a mitjan s VI les quatre cambres del gran prior de Catalunya
tonema
Fonètica i fonologia
Unitat d’inflexió tonal, fonològicament pertinent, dins una seqüència fònica.
Molts lingüistes reconeixen, entre aquestes unitats, la cadència, l’anticadència i la suspensió, a més de dues formes intermèdies, la semicadència i la semianticadència Així, la distinció entre “avui no hi ha festa” i “avui no hi ha festa" es basa en una oposició entre cadència i anticadència, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina