Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
signe
Religió
Cristianisme
Senyal, esdeveniment o paraula que hom interpreta com a manifestació i presència del transcendent o diví.
Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament
quantitativisme
Economia
En l’anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l’elaboració de relacions o postulats teòrics exactes.
Defensat per AMarshall enfront del mètode qualitatiu, es troba en la base de la teoria neoclàssica i de l’elaboració de models econòmics La dificultat, però, de determinar numèricament les magnituds que responen a processos socials, així com les variables de caràcter subjectiu, aconsella la complementació d’ambdós mètodes
tonema
Fonètica i fonologia
Unitat d’inflexió tonal, fonològicament pertinent, dins una seqüència fònica.
Molts lingüistes reconeixen, entre aquestes unitats, la cadència, l’anticadència i la suspensió, a més de dues formes intermèdies, la semicadència i la semianticadència Així, la distinció entre “avui no hi ha festa” i “avui no hi ha festa" es basa en una oposició entre cadència i anticadència, etc
aplacat
Construcció i obres públiques
Peça prima que hom enganxa en una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
Així, per exemple, hom revesteix una fusta amb una fullola de fusta més decorativa o més dura una paret d’obra amb una peça de marbre o de pedra o bé una paret amb plaques de material aïllador Els aplacats sobre parets també reben el nom de revestiments
brahman
Hinduisme
Concepte fonamental de la metafísica de l’hinduisme, amb què hom designa l’Absolut.
De designar pregària, himne, fórmula màgica, coneixement sagrat, passà a significar el poder inherent en ells i, últimament, es convertí en un principi còsmic absolut i universal, identificat amb el paramaātman esdevingué així l’única realitat, centre d’especulació dels Upaniṣad, objecte de meditació i fi del progrés espiritual
bosó
Física
Partícula que obeeix l’estadística de Bose-Einstein.
Són bosons les partícules elementals o compostes que tenen spin enter així, ho són el fotó, els pions i els kaons, i gairebé tots els mesons, com també l’àtom d’hidrogen, el deuteró, l’àtom d’heli i, en general, els nuclis atòmics de nombre nucleònic parell
biopterina
Bioquímica
Cristalls grocs, que es fonen a 250-280°C, poc solubles en aigua, de fórmula C9H11N5O3: .
És una pterina àmpliament repartida, en molt petita quantitat, en la natura És present a l’orina, i també en la gelea reial de les abelles, sobre les quals sembla que té un efecte de factor de creixement el té així mateix sobre d’altres insectes i microorganismes
amilograma

Amilogrames tipus: activitat (ALFA)-amilàsica alta (a), mitjana (b) i deficient (c)
© fototeca.cat
Alimentació
Gràfic obtingut amb l’amilògraf.
Posa en evidència el grau d’intensitat de l’activitat α-amilàsica de les farines de blat o de sègol, permetent així de preveure les pertorbacions que es produiran en el procés de panificació com a conseqüència d’un excés o d’un defecte d’aquesta activitat enzimàtica
aldolasa
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos enzims (que havien estat anomenats liases
) que intervenen en el metabolisme dels glúcids i d’alguns aminoàcids i són capaços de trencar enllaços carboni-carboni (mitjançant una reacció inversa de la condensació aldòlida
o una reacció similar).
Les principals aldolases són la cetosa-1-fosfat-aldolasa, la fructosa-difosfat-aldolasa i d’altres d’especificitat restringida que tenen com a substrat els fosfats de l’hidroxioxobutirat, de l’eritrulosa, de la ribosa i de la desoxiribosa, així com la L -treonina i la L -allotreonina
aleta estabilitzadora
Transports
Cada una de les peces de forma semblant a l’ala d’un avió que sobresurten del buc a l’alçada del pantoc.
Són situades una a cada banda i prop de la meitat de l’eslora del vaixell Per augmentar l’estabilitat i disminuir o anullar el balanç, l’estabilitzador fa moure les aletes estabilitzadores en sentit contrari al balanç del vaixell, i crea així un parell de forces estabilitzadores
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina