Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
Policarp
Cristianisme
Bisbe d’Esmirna, un dels Pares Apostòlics.
Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer
Jean Baptiste Perrin
Física
Físic francès.
Fou professor a París, a l’École Normale Supérieure 1894-97 i a la Faculté des Sciences des del 1910 El 1895 trobà que els electrons constituïen la càrrega negativa dels anomenats raigs catòdics Féu experiments sobre els raigs X, sobre el moviment brownià, etc Determinà el nombre d’Avogadro per diferents procediments i demostrà l’origen de l’energia solar com una transformació de l’hidrogen en heli El 1940 se n'anà als EUA Publicà Les atomes 1913 i Les éléments de la physique 1930, entre altres obres El 1926 li fou atorgat el premi Nobel de física
Ponç de Perellós i van Steenhoont
Història
Fill de Ponç de Perellós i de Maria.
Heretà del seu pare i comprà 1423 el castell de Tous Anà a París 1399 per a tenir-hi activitats cavalleresques hi combaté segurament 1400 amb Pere de Cervelló i el 1406 intentà ingressar a l’orde de l’Escut Verd i la Dama Blanca, recentment fundat, i estigué a punt de combatre amb el cavaller castellà Pero Niño El 1409 era a Borgonya en missió diplomàtica Es casà amb Violant Lluïsa de Mur, que li aportà les baronies de l’Albi i Cervià i que, en restar vídua, es tornà a casar amb Frederic d’Aragó, comte de Luna
Alexandre G. Gilabert
Història
Anarcosindicalista.
Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-38
Gentile da Fabriano
Pintura
Nom amb què és conegut Gentile di Niccolò Giovanni di Massio, pintor italià.
El 1408 anà a Venècia, on collaborà en la decoració de la sala del consell major del palau ducal amb el fresc de la Batalla entre els venecians i Otó III El 1422 s’installà a Florència, on pintà L’adoració dels Mags per a l’església de la Trinità una part és a la Galleria degli Uffizzi i l’altra al Musée du Louvre El 1427, a Roma, començà el cicle de les Històries de sant Joan Baptista a Sant Joan del Laterà La seva obra es manté en el gòtic internacional, bé que la darrera etapa incorpora elements renaixentistes
Jacme Gamelin
Pintura
Pintor llenguadocià.
Es formà a l’acadèmia de Tolosa, i anà a París i a Roma, on esdevingué professor a l’Acadèmia de Sant Lluc i pintor de Climent XIV El 1774 esdevingué professor de l’acadèmia de Tolosa, i dos anys més tard dirigí l’escola de pintura de Montpeller Establert a Perpinyà, decorà la capella de la Immaculada de la catedral 1784-90 i fou pintor de l’exèrcit de Dugommier, el qual retratà Fins a la mort fou professor de dibuix a l’escola d’Aude Té obres als museus de Perpinyà i de Tolosa
Francesc Ferran d’Àustria-Este
Història
Arxiduc d’Àustria i cap de la casa ducal dels Este de Mòdena.
Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera Guerra Mundial
Hans Albrecht Bethe
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967
Henri Barbusse
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc
Henri-Théodore Fantin-Latour
Pintura
Pintor francès.
Installat de nen a París, fou deixeble del seu pare, pintor afeccionat, i de Courbet, que el rebutjà Al seu taller de la Rue des Beaux Arts es reuniren els futurs impressionistes Exposà al Salon des Refusés el 1868 Molt amic de Manet i de Whistler, no adoptà la pinzellada ampla i la lluminositat dels impressionistes, dels quals s’anà separant Retratista subtil i elegant, pintà amb tons foscs i pinzellada molt curta i minuciosa diversos retrats collectius dels intellectuals i els artistes del seu temps Hommage à Delacroix 1864, Un atelier à Battignoles 1870, ambdós al Musée d’Orsay, París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina