Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Colònia, i en 1910-12 dirigí a Mülheim, mentre als estius assistia Sigfried Wagner a Bayreuth Dirigí els Festivals Wagner d’Holanda 1913-14, Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 Durant el període 1922-37 treballà a l’Òpera Estatal de Baviera, a Munic, com a director general de música, càrrec del qual fou rellevat per decisió del ministre de propaganda JP Goebbels El mateix 1937 inicià una etapa com a director a l’Òpera de Viena, que conclogué el 1944 Després de la Segona Guerra Mundial tornà a Munic, i entre el 1951 i el 1957 dirigí al Festival de…

Dels seus membres sobresortiren Muthesius , KSchmidt, HTessenow, Poelzig , TFischer, Riemerschmid i Hvan de Velde Fou el primer intent d’afrontar el disseny industrial des del vessant de la indústria, bé que fou molt influït pel moviment anglès d' Arts and Crafts i les teories de William Morris Entre les activitats de l’associació, cal esmentar les exposicions de Colònia 1914 —que obtingué un gran ressò amb obres com el teatre de Hvan de Velde, l’oficina model de Gropius i Meyer, el pavelló austríac de Hoffmann, etc—, i de Weissenhof-Stuttgart 1927 El 1914 el grup s’escindí en dos Muthesius…

Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919 Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal A més del món de les essències Husserl, admet el món dels valors estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc , tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —que així adquireixen el…

Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de Sant Miquel de…

Fundà amb Hans Arp i JBaargeld el grup dadà Colònia, 1919, al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga S'installà a París 1922, on illustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels , aquest darrer escrit per tots dos Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror Èdip rei 1921, La cita dels amics 1922, retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera 1923-24 El 1925 adoptà en les seves pintures el procediment del frottage L’any següent fou acusat pels…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori  1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894,  La senyera dels pallars alegoria montanyenca  1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i…

Es va donar a conèixer com a guanyador del premi Documenta 1983 amb la novella FM Fragmentació Modulada 1984 Seguí el llibre de poemes Cicle d’acumulació 1985 i el recull de contes El forat de l’agulla 1996 Les seves novelles següents tenen com a referent el món de la Guinea Equatorial, antiga colònia espanyola, com una transposició d’alguns elements autobiogràfics de la seva infantesa En Al sud de Santa Isabel 1999, el personatge viu dividit entre dues identitats i entre el record del món colonial i el nou país que s’independitza En Aquell món idíllic…

Autodidacte, exposà el 1967 al  Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…

La cadernera Carduelis carduelis , quan és adulta, presenta el plomatge més vistent d’entre els dels fringíllids, amb una coloració molt característica, com mostra aquest exemplar del Montseny Vallès Oriental Les caderneres, que atenyen 11-12 cm, són molt apreciades per llur cant, com a ocells de gàbia Joaquim Reberter La cadernera és un nidificador comú, present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final de setembre i, més correntment, el final d’octubre, ens arriben a més a més nombrosos individus centreuropeus Aquesta migració, que es caracteritza per un si fa no fa continu…

És capital de l’Isla de la Juventud antiga illa de Pinos, situada aprop de la costa SO de Cuba, al mar de les Antilles Colom, en el seu segon viatge a Amèrica, arribà a l’illa, poblada per nadius siboneis, que anomenà La Evangelista El topònim de “Nueva Gerona”, apareix per primer cop l’any 1826 Més tard, el governador Francesc Dionís de Vives promogué i ordenà l’explotació i colonització d’aquesta illa i, el 1830, denominà la seva capital Colonia Reina Amalia Després d’un temps, fracassà la colonització, i aleshores l’illa esdevingué un lloc de deportació A la independència i durant l’etapa…