Resultats de la cerca
Es mostren 2475 resultats
Càndid Candi i Casanovas
Música
Compositor i organista.
Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J Verdaguer, Himne del…
Josep Picanyol
Música
Mestre de capella i compositor català, actiu a Madrid el 1747.
Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música de la…
Riccardo Zandonai
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
A Rovereto fou deixeble de V Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P Mascagni a Pesaro Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, la més coneguda del seu catàleg En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo 1922, còmica, i I cavalieri di Ekebù 1925 Amb tot, en els darrers anys de la seva vida retornà al…
Paolo Quagliati
Música
Compositor italià.
S’establí a Roma vers el 1574, i entre el 1605 i el 1608 treballà al servei del cardenal Odoardo Farnese També actuà com a organista de Santa Maria Maggiore Més tard entrà al servei de la família Ludovisi i ocupà càrrecs de responsabilitat -com ara el de protonotari apostòlic i camarlenc- quan un membre d’aquesta família, el cardenal Alessandro Ludovisi, fou promogut al papat amb el nom de Gregori XV, l’any 1621 Escriví algunes obres en el llavors incipient estil dramàtic, utilitzant els recursos de la monodia acompanyada, i també escriví composicions per a veus i instruments…
John Goss
Música
Organista, compositor i pedagog anglès.
Fill de l’organista del seu poble, a onze anys entrà a la Chapel Royal Fou més tard deixeble de Thomas Attwood Durant un curt espai de temps feu de tenor al Covent Garden Després d’ocupar el càrrec d’organista en diverses esglésies, el 1838 fou el successor de T Attwood a la catedral londinenca de Saint Paul L’any 1856, arran de la mort de W Knyvett, fou nomenat compositor de la Chapel Royal i el 1872 rebé la dignitat de sir La seva obra consta bàsicament de glees , un tipus específicament anglosaxó de música coral, i també d’un voluminós conjunt de peces de música sacra La seva única òpera…
Einojuhani Rautavaara
Música
Compositor finlandès.
Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu…
Franz Theodor Reizenstein
Música
Compositor i pianista britànic d’origen alemany.
Estudià composició amb P Hindemith a Berlín i el 1934, fugint de l’Alemanya nazi, s’establí a Londres, on estudià al Royal College of Music amb R Vaughan Williams Durant els primers anys treballà als ferrocarrils anglesos per tal de guanyar-se la vida Fou professor de piano a la Royal Academy of Music 1958-68 i al Royal Manchester College of Music 1962-68 Oferí concerts en solitari i també com a membre d’un trio que ell mateix creà, tot interpretant obres pròpies, d’autors del segle XIX i de P Hindemith Les seves composicions evolucionaren des d’un llenguatge proper al de…
Isabella Leonarda
Música
Compositora italiana.
El 1636 ingressà al convent de les ursulines de Novara, del qual fou superiora el 1686 i, el 1693, era superiora provincial de la congregació Les seves primeres composicions daten del 1640 i es conserven dins de la collecció RISM 1640 del mestre de capella de la catedral de Novara, Gasparo Casati Al llarg de la seva vida publicà unes 200 obres que ocupen 20 volums que inclouen gairebé tots els gèneres de música sacra Anomenada " musa novarese ", es dedicà especialment al motet amb un estil concís i elegant, utilitzant formes simètriques en harmonies particularment expressives per…
Camille Marie Stamaty
Música
Compositor, professor i pianista francès.
Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents…
Jean-Georges Sieber
Música
Editor i instrumentista francès.
El 1758 anà a París i ingressà en una banda militar com a intèrpret de trompa Més tard tocà el mateix instrument en diverses orquestres parisenques, com ara la de la Comédie-Française, la de l’Òpera i la del Concert Spirituel També fou intèrpret d’arpa i trombó, instruments que tocà com a membre de l’orquestra de l’Òpera de París La primera incursió de Jean-Georges Sieber en el món editorial es produí pels volts del 1770 o el 1771, quan s’associà amb un tal Fischer i comprà l’editorial Huberty L’experiència, però, resultà un fracàs i després d’això s’establí pel seu compte El seu fill Georges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina