Resultats de la cerca

Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial…

Vida Fou un dels escriptors i crítics que intervingueren més activament en la vida musical hispànica del segle XIX Inicià la seva formació musical a Sant Sebastià i posteriorment ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià harmonia Els seus interessos, però, aviat se centraren en la crítica musical i començà a publicar articles en "El Imparcial" Més tard collaborà en altres diaris, com "El Globo", "El Tiempo", "La Europa" i "La Ilustración Española" Publicà La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, un estudi sobre la sarsuela Peña considerava que…

Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li…

Començà a estudiar música a Valls amb el carmelita Joan Miret i inicià estudis de solfeig a sis anys Al cap de poc, ingressà com a tiple de l’Escolania de Montserrat Allí tingué J Boada i B Brell per mestres i aprengué violí, orgue i piano Romangué al monestir fins que el 1835, amb la desamortització, la comunitat es dispersà Al cap de dos anys, la seva mare el portà a Barcelona, on continuà estudis com a tiple de la capella de música de la catedral El 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II acompanyada de la seva capella reial, hi fou admès com a tiple a causa de la…

Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F Chopin, DFE…

El 1900 fou un dels fundadors de la Societat Espanyola de Foot-Ball, precursora del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà alguns partits Fou el segon president de l’entitat 1902-06 i, el 1903, inaugurà el primer camp de futbol estable del club en uns terrenys pròxims a l’Hospital Clínic Al final del 1905 fou nomenat president de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona i el 1906 vicepresident del Tiro Nacional de Barcelona Es traslladà a Sevilla i el 1908 participà en la refundació del Sevilla Football Club i en fou president 1912-13 El 1911 entrà en la junta directiva del Tiro Nacional…

Germà de Josep Subiràs i Barra Deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1764 a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial El comte de Ricla el nomenà 1768 director del Collegi de Cordelles —evacuat pels jesuïtes expulsats— des d’…

Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions…

Estudià a la Universitat de València, d’on fou professor 1946-48 i on es doctorà 1948 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de Madrid 1948-59, i s’especialitzà en antropologia, cultura i història americanes Catedràtic d’arqueologia americana de la Universitat de Sevilla 1959, el 1967 passà a la Complutense de Madrid, on restà fins a la jubilació 1987 i de la qual fou vicerector 1976-83 Des del 1951, que dugué a terme una exhaustiva investigació de les colleccions del Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic, féu nombroses estades a Llatinoamèrica, on…

Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792 També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve…