Resultats de la cerca
Es mostren 1381 resultats
Lennie Tristano
Música
Pianista de jazz, compositor i pedagog nord-americà, de nom Leonard Joseph.
S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran repercussió en…
,
música del Canadà
Música
Música desenvolupada al Canadà.
Compositors Durant els temps de la colonització predominà la música religiosa, que constituí una eina important en l’evangelització dels indígenes Fou una època caracteritzada per l’expansió territorial i el desenvolupament econòmic Al final del segle XVIII es té notícia de concerts i representacions operístiques a ciutats com Quebec, Mont-real o Halifax La vida musical no començà a prendre volada, però, fins al darrer quart del segle XIX Fou llavors que aparegueren els primers compositors d’importància, com ara C Lavallée o G Couture Ja al segle XX despuntaren C Champagne, E Mac Millan i H…
densificació urbana
Urbanisme
Procés de concentració de la població dins una àrea urbana.
S'originà al s XVIII, en el procés de trencament de les relacions feudals al camp i d’industrialització que originà l’emigració cap a la ciutat Uns altres factors densificadors de les ciutats han estat les dificultats materials d’expansió de l’àrea urbana físiques, com muntanyes, mar, llacs, o politicomilitars, com és ara les muralles, freqüents, encara, al s XIX, la propietat privada del sòl, bé escàs, monopolitzable, la disminució de la mortalitat, i, finalment, l’endarreriment tècnic de la indústria de la construcció, que dificulta la producció d’habitatges En l’anàlisi de l’espai urbà…
Edward Osborne Wilson

Edward O. Wilson
© University of North Carolina Wilmington
Biologia
Biòleg nord-americà.
Graduat a la Universitat d’Alabama 1950, el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976 Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies A Sociobiology The New…
Elvis Costello
Música
Nom amb què és conegut el compositor, guitarrista i vocalista britànic Declan MacManus.
Els seus inicis musicals l’emmarquen en el country-rock El 1977 fundà la seva banda permanent, The Attractions, formada per Bruce Thomas baix, Steve Nieve teclats i Pete Thomas bateria La seva trajectòria recorre el postpunk del final dels anys setanta i el pop-rock dels vuitanta, mentre que els noranta fa incursions puntuals en la música clàssica amb el quartet de corda The Brodsky Quartet i en la new-age amb el guitarrista Bill Frisell De la seva discografia destaquen My Aim is True 1977, Almost Blue 1981, Brutal Youth 1994 i All this Useless Beauty 1996 El 1998 enregistrà, al…
Martin Amis
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Fill de l’escriptor Kingsley Amis , estudià a Oxford, fou crític de The Observer , de The Times Literary Supplement i de The New Statesman Els temes recurrents de la seva obra, exposats amb humor càustic, giren entorn de la naturalesa violenta de la civilització contemporània Publicà les novelles The Rachel Papers 1973, premi Somerset Maugham 1974, Dead Babies 1975, Success 1978, Other People a Mistery Story 1981, Money 1984, London Fields 1989, Time’s Arrow 1991, The Information 1995, Night Train 1997, Yellow Dog 2003, House of Meetings 2006, The Pregnant Widow 2010, …
Vicent Molina i Foix

Vicent Molina i Foix
© Universidad de Cantabria
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002, El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions Con tal de no…
Philip Douglas Jackson
Basquetbol
Entrenador de bàsquet nord-americà.
És fill d’un missioner pentecostal i una evangelista, els quals li donaren una estricta educació que no li permetia veure la televisió o escoltar rock-and-roll , però que fomentava la pràctica de l’esport Jugador en la posició d’aler, l’any 1967 fitxà pels New York Nicks, amb els quals jugà onze dels tretze anys en què participà a l’NBA i guanyà dos títols 1970 i 1973 El 1989 inicià la seva carrera com a entrenador amb els Chicago Bulls 1989-98, etapa durant la qual l’equip guanyà sis títols, amb Michael Jordan 1991, 1992, 1993, 1996, 1997 i 1998, i posteriorment fitxà per Los…
Alain Bashung
Música
Cantautor francès, de nom real Alain Baschung.
Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París Influït per la chanson , el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles , sense gaire èxit Després del seu primer LP, Roman-photos 1977, el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age , inclouen Pizza 1980, Play blessures 1983, amb Serge Gainsbourg , amb…
Joan Rodés i Teixidor

Joan Rodés i Teixidor
© UB
Medicina
Metge.
Llicenciat 1962 i doctorat 1967 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Hôpital Saint Antoine de París i el 1968 s’incorporà a l’ Hospital Clínic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on el mateix any creà el servei d’hepatologia, del qual esdevingué cap el 1973 En 1985-2008 fou catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, i en 1997-2008 director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS de l’Hospital Clínic Fou també cofundador de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, que presidí en 1986-89 Assessor del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina