Resultats de la cerca
Es mostren 1363 resultats
Juan Bautista Plaza
Música
Compositor i musicòleg veneçolà.
Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El seu corpus és…
Francesc Mas i Ros
Música
Compositor i editor català.
S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’…
Robert Goberna i Franchi
Música
Compositor, organista i crític musical català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació com a organista A Barcelona, fou alumne de piano de CG Vidiella, i durant un temps desenvolupà una carrera de pianista, tocant en diversos cafès barcelonins Organista de l’església de la Concepció, oferia concerts d’orgue al Palau de Belles Arts, que posseïa un dels instruments més importants a la Barcelona del seu temps, el primer a la Península Ibèrica de funcionament elèctric Dirigí durant l’any 1905 la Societat Coral Euterpe, i també l’Orfeó Barcelonès Fou un crític musical molt ben considerat i escriví articles en…
Luigi Ricci
Música
Compositor italià.
Fill d’un pianista florentí establert a Nàpols, estudià al conservatori d’aquesta ciutat amb G Furno violí i piano i NA Zingarelli composició Posteriorment continuà els estudis privadament amb P Generali, el qual l’induí a compondre molt jove la seva primera òpera, L’impresario in angustie 1822, que fou interpretada pels alumnes del conservatori Dos anys després debutà amb una altra òpera, La cena frastornata 1824, al Teatro Nuovo Més tard viatjà per Itàlia com a compositor, però no tingué gaire èxit A partir del 1831 aconseguí fama amb Chiara di Rosemberg , Un’avventura di…
Sigmund Romberg
Música
Compositor nord-americà d’origen hongarès.
Estudià violí i després composició amb Heuberger Un cop als Estats Units, exercí de pianista i el 1912 publicà les seves primeres obres A partir del 1914 començà a escriure la música de diverses comèdies musicals per als germans Shubert The Passing Show , 1914, amb lletra de H Atteridge Altres títols d’aquest gènere són Robinson Crusoe Jr 1916, Sinbad 1918 i Bombo 1921 Les seves operetes, especialment les de la dècada dels anys vint, foren molt populars als EUA The Rose of Stamboul 1922, The Student Prince 1924, The Desert Song 1926, amb lletra d’O Hammerstein II i Rosalie 1928…
Jaak Nikolaas Lemmens
Música
Organista, professor i compositor belga.
Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista Entrà al Conservatori de Brusselles el 1839, on estudià piano amb L Godineau, orgue amb C Girschner i composició amb FJ Fétis El 1846, a Breslau, fou alumne d’AF Hesse, el qual li donà a conèixer la música de JS Bach El 1847 obtingué el segon lloc al Premi de Roma amb la seva cantata Le Roi Lear i dos anys després fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de Brusselles De l’any 1869 al 1878 visqué a Londres, on treballà com a organista i pianista De tornada a Bèlgica 1878, fundà l’École de Musique Religieuse per…
Pere Masats i Vilalta
Música
Compositor català.
Fill d’un fuster, des de molt jove mostrà inclinació cap a la música i els seus pares l’enviaren a Besiers perquè seguís els estudis acadèmics i musicals Altra vegada al seu poble natal, aprengué l’ofici patern, tasca que compaginà amb la de pianista durant les festes locals El 1923 formà el que fou el primer conjunt de jazz de les comarques gironines, l’AS d’Anglès Amb el temps, el nombre de músics del conjunt anà augmentant fins a convertir-se en una cobla orquestra Acabada la Guerra Civil Espanyola, Masats s’establí a Barcelona Allí entrà en contacte amb el món…
Jesús Villa Rojo
Música
Compositor i clarinetista castellà.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, clarinetista aficionat Més tard estudià al Conservatori de Música de Madrid, on cursà harmonia, piano, clarinet i composició, aquesta darrera disciplina amb G Gombau, F Calés Otero i C Halffter El 1971, a Roma, entrà en contacte amb la música electroacústica gràcies a F Evangelisti Una de les obres més reeixides d’aquest període, caracteritzat per l’experimentació amb les possibilitats dels instruments, és Formas y fases 1971, per a clarinet i conjunt instrumental, altament influïda per la música de B Bartók És una figura clau del panorama…
F’odor Ignat’evič Stravinskij
Música
Baix baríton rus, d’origen polonès.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb C Everardi, on es graduà el 1873, any en què inaugurà la seva carrera cantant El barber de Sevilla , de G Rossini Installat a Kíev, hi actuà a l’Òpera durant tres anys El 1875 obtingué la plaça de primer baix del Teatre Mariinskij, com a successor d’O Petrov, i s’hi mantingué fins a la mort Es casà amb Anna Kholodovskaja, una pianista diletant força bona, i del matrimoni en nasqué Igor Entre els seixanta-quatre papers que arribà a interpretar, els que més fama li donaren foren l’Holofernes de la Judith d’A Serov, el Varlaam del…
Richard Graham Meale
Música
Compositor australià.
Deixeble del pianista Winifred Burston, la seva formació com a compositor fou autodidàctica Reconegut intèrpret de la música del segle XX, fins el 1959 les seves obres mostren una amplíssima influència que abraça el neoclassicisme germànic, el tractament rítmic bartokià i l’harmonia de C Debussy El coneixement, el 1960, de la música de P Boulez i O Messiaen i un viatge a l’Estat espanyol foren bàsics per a un canvi en la seva obra A partir d’aquest moment, el seu llenguatge s’alineà amb les tècniques postserialistes i s’immergí en l’estètica de García Lorca, a qui homenatjà amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina