Resultats de la cerca

Aquesta església era situada al terme i llogarret de Vilamur, al nord-est de Guissona, molt a prop de la vila El castell de Vilamur fou donat pels comtes d’Urgell a la catedral d’Urgell en la consagració del 1040 Vilamur servà sempre la dependència eclesiàstica amb la canònica de Santa Maria de Guissona, tal com consta ja el 15 de setembre de 1098, en procedir-se a la consagració de l’església de Santa Maria de Guissona El 1317 trobem documentat entre les afrontacions d’un farraginal el cementiri de Sancti Politi

Formà part, com a secretari de guerra, del govern de la Regència de la Seu d’Urgell 1820-23, i el 1835, de la Junta Superior Governativa de Catalunya, de la qual era vocal Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze de Besora 1836, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía 1832 És ridiculitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior

De l’antic monestir de Sant Climent de Codinet no queden restes arquitectòniques La masia de Codinet i la capella de Sant Pere de Codinet, documentades el 1860, recordaven el lloc on s’erigí el cenobi eren situades a l’entrada del congost de Tresponts, a l’esquerra del curs del riu Segre, en el camí de la Seu d’Urgell a Organyà, abans que fossin enrunades per una riuada del Segre A partir dels estudis de J Villanueva s’havia donat l’any 803 com a data de l’origen del monestir, però les recents tasques d’investigació dutes a terme per C Baraut retarden la data de…

El lloc d’Adrall, esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix en una donació del 855, —encara que en aquest cas es fa referència al monte Atralle — i en una altra donació del 953 d’un alou dominical A partir d’aquestes dates les notícies sobre Adrall es repeteixen en documents dels segles XI i XII L’any 1141, el bisbe d’Urgell, Pere, donava a Santa Maria de la Seu d’Urgell l’església d’Adrall En virtut del pariatge del 1278, el castell d’Adrall havia de passar al vescomte de Catellbò tanmateix, el lloc continuà essent de…

El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…

En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet…

L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores…

Arfa és un antic terme, annexat des del 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs La vila d’Arfa és esmentada com a Assoa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En altres documents apareixen els topònims Assua, Asova i Asfa No sembla gaire segur que abans del segle XIII existís el castell d’Arfa, ja que en l’acord dels pariatges d’Andorra del 1278 entre Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i Pere Urtx, bisbe de l’església d’Urgell, es diu que a la Rocha de Asfa , el bisbe només podrà erigir una força si pot demostrar que els predecessors del comte l…