Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Esmirna
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia.
Situada a la costa de la mar Egea, al golf d’Esmirna, prop de la rica vall del Gediz Posseeix un port excellent, el segon del país després d’Istanbul exporta tabac, panses, cotó i oli És un dels nuclis comercials més importants del país La indústria es basa en l’elaboració dels productes vegetals de la regió tabac, arròs, figues seques, vi i panses també té indústria tèxtil llana, cotó i catifes, una refineria de petroli i drassanes Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Aegean, fundada el 1955 i Universitat Nou de Setembre, el 1983 Fundada al s VII…
thai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua, anomenada també siamès
, pertanyent al grup sud-occidental de la família tai
, parlada per uns 25 milions de persones a Tailàndia.
Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes…
terç delme
Història del dret
Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge de la ciutat i…
búlgar | búlgara
Etnologia
Individu d’un poble que parla una llengua eslava del sud, que habita formant un grup homogeni a Bulgària (7 900 000 individus) i que s’estén vers el nord, a Romania (13 000 individus, principalment al Butjak).
L’antiga població búlgara del nord de Grècia abandonà el país d’ençà dels trasllats de poblacions que seguiren el tractat de Lausana el 1923 Els búlgars actuals són el resultat de la fusió dels antics pobladors turcs del segle VII anomenats també búlgars , amb la base de la població essencialment eslava que dos segles abans ja s’hi havia imposat damunt els pobladors tracis i illiris Els invasors, que constituïren les classes governants i donaren nom al país, adoptaren ben aviat la llengua i la cultura eslaves El tipus búlgar actual presenta trets racials mediterrànids que el caracteritzen…
forca
Dret penal
Instrument, generalment de fusta, consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, usat per a aplicar la pena de mort.
A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832, que Ferran…
Sandro Chia
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència La seva obra és marcada per un fort component irònic que aconsegueix mitjançant el tractament que fa de la figura humana i les referències fantàstiques i mitològiques Cal destacar-ne la qualitat cromàtica Ha estat inclòs dins el grup anomenat transavantguarda italiana, al costat de F Clemente, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino Ha participat en la XV Biennal de São Paulo 1979, en la Biennal de Venècia 1982 i en la VII Documenta de Kassel 1982 Destaquen, entre d’altres, les exposicions individuals al Stedeijk Museum d’Amsterdam, Museum…
Albert Pujol i Gurena
Cristianisme
Eclesiàstic i catedràtic.
Augustinià secularitzat 1822, d’idees liberals, bon predicador, d’àmplies curiositats intellectuals i molt actiu, participà en la majoria d’activitats i entitats culturals de l’època el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del “Diario Oficial” i soci fundador de la Societat d’Amics del País, que presidí 1837, 1840 i 1843 predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa El 1823 fou…
Miquel Psel·los
Filosofia
Historiografia
Política
Polític, historiador i filòsof bizantí.
Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres…
Josep Mas i Vila
Façana de l’Ajuntament de Barcelona, obra de Josep Mas i Vila (1832-44)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran VII, els…
Maria Lluïsa de Borbó
Història
Infanta d’Espanya, reina d’Etrúria i duquessa sobirana de Lucca (1817-24).
Filla de Carles IV d’Espanya i de Maria Lluïsa de Parma Fou casada 1795 amb el seu cosí germà, el futur rei Lluís I d’Etrúria En morir aquest 1803, exercí com a regent del seu fill Lluís II, i s’ocupà de suprimir les innovacions revolucionàries en restablir-se l’Antic Règim 1807, els francesos envaïren el regne i destronaren mare i fill De nou a la cort de Madrid, s’uní als seus pares en contra del germà Ferran VII, i els serví d’intermediària amb Murat Intentà que Napoleó li concedís un regne, per a ella i el seu fill, però fou confinada amb els seus pares Les corts de Cadis l’exclogueren de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina