Resultats de la cerca

Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et canten , Sol de…

Estudià violí al Conservatori del Liceu de Barcelona i viola al Conservatori de Madrid amb Antonio Fernández Bordas També feu estudis de guitarra al Conservatori del Liceu i amb Miquel Llobet, i d’harmonia i composició amb Bartolomé Pérez Casas, a Madrid, i Vicenç M de Gibert Viola solista de diverses formacions, com ara l’Orquestra Pau Casals o l’Orquestra Simfònica de Barcelona, fou un dels fundadors del Quartet Ibèric 1926 i actuà com a solista amb diverses orquestres internacionals Com a guitarrista actuà per Espanya i Europa El 1961 s’inicià en la docència de la guitarra, activitat a la…

Després d’haver rebut les primeres classes del seu pare —cant, orgue i violí— fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart , amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien ‘El mirall d’Arcàdia’, 1794, amb…

De pare neerlandès i mare alemanya, estudià als conservatoris de Lieja i de París El 1858 obtingué el càrrec d’organista de l’església de Sainte-Clotilde de París i el 1872 el de professor d’orgue del conservatori parisenc Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renovà el repertori, aleshores en decadència Les més notables foren Six pièces 1860, tres Pièces pour orgue 1878 i tres Chorals 1890 Escriví oratoris, com Ruth 1843-45 i Les Béatitudes ‘Les benaurances’, 1867-79, de grans proporcions i bellesa desigual Les obres més significatives són les dels darrers anys Quintet per a…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec D’origen popular, i utilitzat pels joglars a l’època medieval, se’n fabricaren de diverses mides -per bé que sempre més aviat reduïdes- i formes Actualment es conserva viu en algunes àrees rurals de Castella i Cantàbria Es construeix amb un tros de fusta d’una peça, en què es buida la part de la caixa de ressonància, sobre la qual es clava una pell o, algunes vegades, una xapa metàllica Generalment consta de dues cordes, encara que també en pot tenir tres o, fins i tot, quatre Té algunes petites perforacions…

Format musicalment a Faenza i a Bolonya, el 1671 s’installà a Roma, on actuà com a violinista de diferents conjunts, i el 1682 fou nomenat mestre de capella de San Luigi dei Francesi Gaudí sempre de la protecció dels successius patrons al servei dels quals treballà de la reina Cristina de Suècia cap al 1680, del cardenal Pamphili 1687, de Francesc II de Mòdena cap al 1690 i, des del 1694, del cardenal Ottoboni Creà una important escola de violí que irradià a tot Europa amb els seus deixebles Geminiani, Locatelli, etc Bé que la seva obra és considerablement reduïda, mostra la perfecció d’estil…

Més en general, qualsevol cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït ressonador de Helmholtz, per exemple Pot ésser tant una columna d’aire continguda en una cavitat o recinte tancat tub d’orgue com una superfície elàstica taula harmònica o, freqüentment, una combinació d’ambdues caixa de ressonància Hi ha ressonadors que són específics, com és el cas dels tubs ressonadors del vibràfon, i la seva freqüència de resposta es correspon exactament amb la del so a què s’…

A l’origen segle XV i en l’ús del mot derivat del llatí en anglès i francès, designava l’acte de narrar o recitar, inicialment sense cap relació amb la música Aquesta vinculació es difongué sobretot des de mitjan segle XIX, quan la pràctica de les actuacions en solitari d’un virtuós, en consonància amb la figura de l’artista inspirat típica del Romanticisme, s’estengué ràpidament Sembla que les actuacions de Franz Liszt foren decisives en la difusió d’aquesta mena d’exhibició de fet, per les seves condicions orquestrals, el piano ha estat i és l’instrument més emprat en les execucions en…

Vida Estudià composició amb Paul Le Flem i E Varèse al mateix temps que cursava els estudis universitaris de literatura a la Sorbona Fou professor en aquest centre des del 1928 al 1942 Fundà el 1936, amb O Messiaen, D Lesur i Y Baudrier, el grup Jove França, en reacció al Grup dels Sis Fou director musical de la Comédie-Française 1945-59 i professor al Conservatori de París 1966-70 Jolivet s’interessà especialment pel gènere concertant, del qual deixà uns exemples notables, com ara el Concert per a ones Martenot 1947, peces per a trompeta, percussió, violí o piano La seva música, atonal, és…

Ocasionalment es pot referir a un moviment o, fins i tot, a una part d’aquest, si té les característiques anteriors Fins ben entrat el segle XX, el sextet-octet fou el grup de vent més important per la qualitat de les obres que se li encomanaren Les peces de WA Mozart i L van Beethoven, entre d’altres, constituïren un repertori d’un nivell inusual per a un dels grups coneguts com a harmonie El fet que fossin sextets o octets, així com la composició d’aquests grups, depenia de les situacions concretes Mozart compongué la seva serenata KV 375 en versió de sextet 1781…