Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
La geografia de Baldiri Reixac. 1745
Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a l’ensenyança de minyons És un text escrit en una…
Els pintors i les obres del darrer gòtic a Sicília
Art gòtic
Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…
la Tet
la Tet al seu pas prop de Millars
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló, al Conflent, al Capcir i a l’Alta Cerdanya.
Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…
antropologia urbana
Antropologia
Branca de l’antropologia que tracta de les interaccions entre individus i grups inserits en un medi urbà des d’una perspectiva antropològica.
En l’aparició d’aquesta disciplina influïren decisivament els processos d’independència de les antigues colònies ocorreguts, sobretot, als anys seixanta, els quals anaren acompanyats d’una urbanització creixent de la població d’aquests països les societats primitives tal com les conegueren els primers antropòlegs, en les quals l’estil de vida occidental era desconegut, han esdevingut un fenomen secundari com més va més residual Mentrestant, els antropòlegs descobrien dins les pròpies societats problemes, l’especificitat urbana dels quals reconeixien però que, al mateix temps, podien analitzar…
pirateria
Història
Pràctica de l’assalt i robament d’embarcacions i mercaderies a alta mar o del saqueig de poblacions costaneres.
Pel fet que la pirateria neix i es desenvolupa allà on hi ha comerç marítim, els anomenats nius de pirates han estat establerts al llarg de la història en llocs estratègics de les diferents rutes comercials Molt sovint ambdues activitats, el comerç i la pirateria, es confonen en l’Antic Règim, per exemple, l’una no excloïa l’altra, ans, al contrari, es complementaven mútuament Des de l’antiguitat i fins a la descoberta d’Amèrica i de les Índies, amb el corresponent desplaçament de l’activitat comercial, la pirateria se centrà bàsicament a la Mediterrània Protagonistes més antics foren els…
lluïsme
Dret català
Dret del senyor directe, anomenat també foriscapi, a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga i, així, lloa i aprova la transmissió.
En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor Quan es tractava de béns feudals, el lluïsme era la…
Antoni Puig i Blanch
Bust de terracota d’Antoni Puig i Blanch
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…
,