Resultats de la cerca

Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…

Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…

Estructura de l’obra La Crònica signada per Desclot és la més antiga de les quatre grans cròniques catalanes pel que fa a la seva finalització La Crònica de Jaume I coneguda com el Llibre dels feits narra esdeveniments anteriors, però es tracta d’un text completat el segle XIV La de Ramon Muntaner narra els fets des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 i fou redactada entre el 1325 i el 1330 La de Pere III se centra en el regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 i fou escrita entre el 1375 i el 1383 Per contra, seguint les recerques de Coll i Alentorn,…

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…

Fragment de pintura mural Dibuix del fragment de pintura mural amb el Sant Sopar, conservat al Museu Episcopal de Vic A Golobart El Museu Episcopal de Vic conserva un fragment de pintura mural núm 9 031 corresponent al registre inferior de l’absidiola sud de Santa Maria S’hi representa la Santa Cena darrere una taula rectangular hi ha asseguts vuit personatges, tots ells nimbats i vestits amb llargues túniques i mantells semblants a les togues romanes Al mig hi ha la figura de Jesús presidint i amb actitud de beneir amb la mà dreta, mentre que amb la mà esquerra dóna de menjar pa a un altre…

Situació Edifici d’història molt antiga i coneguda, però del qual roman només la base d’una gran torre quadrada i vestigis dels dipòsits cavats a la roca ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, damunt de l’església i del poble abandonat d’Orrit Des del cim es domina tot un sector de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-11251 Situació 31TCG138810 Havent deixat a mà esquerra el poble d’Areny, a la dreta hi ha un pont, que cal travessar Ens hem d’enfilar pel camí vell fins a l’església i el poble vell i després pujar gairebé pel dret, fins a arribar al castell JBM-JJBR Història El…

Situació Vista de la nau central de l’església, amb els grans arcs de comunicació amb les naus laterals ECSA - E Pablo Vista de l’església des del costat sud-oest F Baltà L’església és al núm 203 del carrer de Santa Eulàlia, antiga carretera reial, darrere el nou edifici parroquial Mapa 36-16420 Situació 31TDF264799 Història El lloc de Provençana és documentat el 908, en la venda d’una casa i terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré L’església de Santa Eulàlia de Provençana és esmentada com a parròquia el 1045, bé que ho devia ser des del seu origen El 1076 és documentada l’obra de l’…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 52 Liber beati Gregorii in Ihezechielem Foli 76 amb el comencament del llibre Cal notar la caplletra “H”, obtinguda amb l’ajut de les figures humanes Arxiu Mas Liber beati Gregorii in Ihezechielem Una caplletra “P” del foli 88, decorada amb entrellaços, motius vegetals i caps d’animal Arxiu Mas Aquest manuscrit té 210 folis en pergamí 32 × 25 cm, escrits en lletra francesa, i, segons Beer i García Villada * , correspon al segle X el text, escrit en tinta negra i amb epígrafs en vermell, conté la Vita Gregorii , de Joan Diaca foli 2 “ Incipit prephatio…

Situació Una vista de conjunt de l’església, amb l’estructura romànica molt modificada F Tur Aquesta església es troba damunt un pujol, a 986 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Llimós, afluent de la de Merlès, vora la carretera de Berga i presidint la vall de Matamala, que és situada al sector nord-occidental del terme Mapa 293M781 Situació 31TDG248682 Per arribar-hi cal agafar la carretera que, abans d’arribar a Ripoll venint de Barcelona, surt de la N-152 vers les Llosses, C-149 el trencant per a arribar a Matamala es troba al punt quilomètric 9 JVV Història L’antiga església…

Situació Vista del turó on s’assenta el castell, amb una albarrana a primer terme i l’església de Santa Maria a l’extrem de llevant ECSA - J Bolòs El castell de Castelló es troba al capdamunt del tossal del Castell, en una terrassa superior a la que ocupa l’església gòtica de Santa Maria Mapa 32-14359 Situació 31TCG109325 Castelló de Farfanya és situat a 8 km de Balaguer seguint la C-148 que porta fins a Binèfar JGB Història La primera notícia que tenim d’aquest castell data del 1036 Apareix en el document de donació de la meitat del castell de Santa Linya a Santa Maria de la Seu feta pels…